Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
L’Audiència de València ha absolt l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) Consuelo Ciscar, l’exdirector econòmic de la institució Juan Carlos Lledó i el fill de l’escultor Gerardo Rueda, José Luis Rueda, dels delictes continuats de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial, malversació de cabals públics i estafa, dels quals estaven acusats per la compra d’obres de l’artista esmentat.
La sentència, notificada aquest divendres a les parts i que pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem, estableix que les escultures adquirides per aquest museu públic eren «autèntiques» i el preu pagat per elles «va ser encertat o si escau molt beneficiós per a l’IVAM».
La institució va adquirir el desembre del 2004 i març del 2006, mitjançant la firma de dos contractes, huit escultures de Gerardo Rueda per 2,9 milions d’euros, al mateix temps que va rebre la donació d’altres 90 obres del mateix artista. Totes les peces comprades i la major part de les donades van ser fabricades després de la mort de l’autor (25 de maig del 1996).
El tribunal, a la vista del manifestat pels pèrits durant el judici i l’examen de diversos documents, conclou que les reproduccions venudes a l’IVAM per José Luis Rueda són autèntiques i han de ser atribuïdes a Gerardo Rueda, ja que aquest va autoritzar al seu fill que poguera convertir després de la seua mort les seues escultures en obres monumentals mitjançant el canvi no només de les mesures sinó també del material.
«De les cartes signades per l’artista es desprén de forma indubtable la voluntat d’aquest que el seu hereu poguera disposar com a pròpies de les obres», precisen els magistrats. «No hi ha dubte, doncs, que les obres adquirides per l’IVAM en les seues compres i donacions dels anys 2004 i 2006 són obres artístiques creades per Gerardo Rueda, el dret de les quals s’ha transmés per disposició mortis causa al seu hereu», afegeixen.
La resolució judicial analitza els diferents delictes que la Fiscalia i les acusacions atribuïen als encausats perconcloure que no hi ha proves que cometeren cap d’ells. Així, respecte de la prevaricació administrativa, la sala considera que l’actuació de Ciscar no va incomplir cap dels requisits legals en matèria de la formalització de contractes per les administracions públiques.
Quant al delicte de malversació, assenyala que cap de les acusacions imputa als acusats «una distracció de cabals públics, entés com apropiar-se dels mateixos o destinar-los a una fi diferent del previst». «No es discuteix que l’IVAM és una institució que té com fi propi l’adquisició d’obres d’art i els acusats van destinar els fons públics a tal fi, això és, a adquirir obres d’art de l’escultor Gerardo Rueda, qüestió diferent és que el preu que van abonar per tals obres siga encertat», puntualitza el tribunal.
«Complir la voluntat pòstuma del pare»
D’altra banda, l’Audiència entén que José Luis Rueda no va tindre voluntat d’«enriquir-se de forma injusta o desmesurada», sinó que la seua intenció va ser «complir la pòstuma voluntat del seu pare», que desitjava que una part important de les seues obres residira a l’IVAM.
Respecte al delicte de falsedat documental, la sentència arreplega que l’existència d’una acta de la comissió d’adquisicions del museu sense que conste que aquest organisme es reunira no té «naturalesa delictiva», ja que «l’alteració de la veritat no afecta la tramitació de l’expedient administratiu de compra de l’obra El Gran Relieve».
Tampoc aprecia cap irregularitat en el segon contracte firmat entre les dues parts, «on la comissió sí que es va celebrar, tot i que es va incloure en l’acta d’una reunió anterior», atés que això no té «transcendència jurídica».
Per finalitzar, la Sala descarta la comissió d’un delicte d’estafa, perquè no aprecia que en la conducta dels acusats «concórrega el requisit de l’engany». Allò que José Luis Ruda va vendre a l’IVAM «van ser obres autèntiques de Gerardo Rueda», reiteren els magistrats, segons els quals l’actuació dels acusats «no va estar moguda amb la intenció de defraudar, ja que no hi havia motiu per a això», assenyala.
