-Han rebut el premi categoria «Sud» d’El Tempir.
-Estem molt contents que una entitat amb tanta presència i prestigi a nivell de tot el País Valencià reconega el treball que hem estat fent des del 2018, quan vam fundar l’Ateneu. Hem rebut el premi amb un poquet de sorpresa, perquè no estem en el moment de més activitat. Després de la pandèmia ens va costar tornar al dia a dia. Però estem molt contents, molt agraïts i encantats que El Tempir valore la nostra feina.
-Per què van fundar l’Ateneu?
-Vam comprendre que hi havia una necessitat de generar un espai com aquest. Quan va desaparèixer el Casal uns anys abans va quedar un buit important a Crevillent que calia tornar a omplir amb un centre cultural, polític i alternatiu en defensa de la llengua, dels drets de les persones i de les minories. Per aglutinar tot això calia obrir un nou espai, i a través de molts col·lectius i de persones a títol individual el vam crear.
-Quin tipus de col·lectius van fer possible l’Ateneu?
-Va ser possible a través d’una amalgama de col·lectius xicotets d’àmbit ecologista, per la llengua, feministes, animalistes, etc. que treballen des de la seua parcel·la però que necessitaven un espai per aglutinar tot això i construir una cosa més potent. Una de les anàlisis que hem fet és que calia crear una cosa així, perquè no hi havia cap entitat d’aquest caire a Crevillent amb tant de suport al poble. Som vora un centenar de socis però hi ha unes tres-centes persones participant en les nostres activitats.
-Aquests anys, quin diria que ha sigut el principal èxit de l’Ateneu?
-Potser el canvi de govern del 2019 a l’Ajuntament de Crevillent. Personalment, crec que l’espai que vam generar amb l’Ateneu va contribuir a fer caure la balança cap al canvi polític després de 24 anys consecutius amb el PP governant i va fer possible atorgar més vots a candidatures ubicades a l’esquerra del PSOE. Però insistisc que això és una opinió personal. Alhora, el fet de poder mantindre un espai que comporta unes despeses i unes dificultats, i que requereix un treball importantíssim amb una activitat constant i pagant-se sols amb el voluntariat de la gent, això ja és un èxit en si mateix.
-Parlava de la política local. Crevillent és un poble que ha crescut moltíssim amb la immigració i és un dels llocs en què l’extrema dreta ha intentat fer forat davant l’arribada de gent d’altres continents. Com ho han viscut, això?
-Evidentment nosaltres ens posicionem en contra d’eixes postures. Nosaltres hem intentat fer apropaments cap a associacions de migrants que no han sigut massa fructífers, perquè no hem acabat de tancar activitats o accions en comú. Però la nostra voluntat és treballar amb aquestes associacions, com ara la de dones marroquines o la de gitanos –amb aquesta última sí que hem arribat a fer activitats. Hem de comprendre que la realitat de Crevillent és la que és i que cal treballar amb la migració, per la integració i a favor de les minories que es veuen assetjades per l’extrema dreta. És ací on ens trobaran. És cert, també, que aquestes minories estan en unes zones molt concretes de Crevillent i que els seus espais socials són molt concrets. Per això, sovint és complicat bastir els ponts que tenim la voluntat de bastir. Hem fet alguns avanços, evidentment, però hi ha qüestions com la de la llengua que sí que representen dificultats. Nosaltres som un col·lectiu que defensa el valencià i ells sovint troben complicat poder quadrar això amb la seua realitat. Per això, nosaltres intentem fer passos endavant en aquest sentit. Creiem que el futur de Crevillent ha de passar per la llengua i també perquè tota eixa gent es mobilitze i comprenga que els que actualment estan governant al poble són els qui realment estan posant en risc els seus drets.
-Com es gestiona a Crevillent l’intent de fer entendre als nouvinguts que el valencià és fonamental?
-És complicat, però amb les noves generacions que ja han après el valencià en col·legis i instituts tot és més fàcil. També he de dir que no és més difícil fer entendre a un marroquí, a un senegalès o a un alemany que cal aprendre valencià que fer-ho entendre a un castellanot entestat en el fet que el valencià no serveix de res. Al final és una tasca de pedagogia que és dura, però que cal fer i s’està fent a poc a poc.
-Parlava abans del canvi polític del 2019. L’any passat PP i Vox van aconseguir l’alcaldia amb un resultat molt ajustat. Per què creu que ha passat això?
-A l’Ateneu no hem fet un debat amb profunditat sobre això. Supose que hi ha molts factors i cal ressaltar el bac que es va pegar el PSOE. Però no puc dir molt més.
-Entre l’Ateneu i l’alcaldessa de Crevillent, Lourdes Aznar, hi ha alguna mena de relació?
-Actualment, no. També he de dir que no han sigut necessàries fins ara, i si algun dia ho són, doncs ja es plantejarà. És cert que hi ha hagut un contacte. L’anterior govern va comprar uns gegants i uns cabuts un any abans que acabara la legislatura. Hi havia un procés de cessió d’aquests gegants i cabuts per a l’Ateneu, perquè en vam fundar una colla. El govern actual, en una ocasió, ens van demanar eixir al carrer amb els gegants i els cabuts per fer una activitat. I ho vam fer, perquè no podem deixar-los tancats en l’Ateneu. És l’única relació que fins ara hem tingut amb l’Ajuntament actual.
-Per últim, Crevillent està a l’extrem sud i llinda amb el Baix Segura, però la normalitat del valencià es constata al carrer i en el dia a dia. Tot i així, heu percebut algun retrocés en aquest àmbit?
-És evident que cada vegada ens guanyen més terreny i això es nota. De fet, les dades evidencien un retrocés. Per això és tan important generar espais com l’Ateneu de Crevillent per a contrarestar aquestes realitats a través de la cultura, de l’oci i de la vida en valencià. L’Ateneu de Crevillent i aquest tipus d’espais, en definitiva, són útils per a contrarestar realitats adverses.
