L’associació PETRA maternitats feministes ha emès un comunicat coincidint amb l’inici del curs escolar per a «assenyalar que la protecció dels xiquets durant els seus mil primers dies de vida és una estratègia de salut amb àmplia evidència científica». I en base a aquest argument, tot elogiant que la inversió pública en aquesta protecció «té un enorme retorn social», critiquen que «les polítiques públiques només destinen pressupost econòmic a la creació de places en espais de cures –anomenats jardins d’infància, guarderies o escoles infantils–, i ignoren sistemàticament aquesta premissa».
«Estem parlant de drets humans dels bebès, no obstant això, els espais de cures són els llocs on les criatures són mentre els seus progenitors treballen. És, per tant, una ‘solució’ a necessitats adultes. La mal entesa conciliació no pot suposar augmentar el temps que la infància passa institucionalitzada, per això demanem recursos i drets perquè les famílies puguen triar. És per això, que des de la nostra associació lluitem per l’ampliació (mínim 52 setmanes, primer any de vida) i la transferibilitat (permís de titularitat materna però que es distribuïsca entre els progenitors segons les necessitats familiars), a més de la universalitat (que no depenguen de la situació laboral ni administrativa), dels actuals permisos per naixement i cura del menor», diuen des de l’entitat.
En aquest sentit, PETRA denuncia que «l’única solució que s’ofereix des de les institucions públiques per a la cura i assistència als bebès en la primera infància sempre és l’externalització de la cura a les criatures». Afegeixen també que «l’etapa de zero a tres anys és una etapa de cures i de caràcter assistencial, no d’educació formal, sinó de satisfacció de les necessitats vitals de les criatures on el paper adult és el d’acompanyament en el seu desenvolupament».
Finalment, l’entitat assenyala que l’Estat espanyol «compta amb una de les ràtios persona adulta / criatura més alta en aquestes edats de tot Europa», i a l’edat de dos anys la ràtio estatal en aquest sentit és la més alta d’Europa, amb 18 criatures per persona adulta. Per això, des de PETRA recorden que en altres estats europeus existeixen prestacions per a les famílies que decideixen cuidar de les seues criatures en lloc d’externalitzar-ne les cures, i posen com a exemple Finlàndia i Dinamarca. «No podem permetre que bebès, xiquets i xiquetes assistisquen a espais desconeguts, amb persones desconegudes, i a més exigir-los que no patisquen i que vulguen quedar-se. Per a garantir aquest acompanyament, exigim més flexibilitat en les empreses per al període d’inici, perquè no hauríem de consentir que mares i pares no puguen acompanyar les seues criatures en aquest procés d’adaptació degut a la seua jornada laboral. El mercat laboral ha d’adaptar-se a la vida i no a l’inrevés», plantegen.
