L’assetjament escolar té un impacte negatiu en totes les habilitats avaluades de les víctimes, cosa que equivaldria a la pèrdua de tres a cinc mesos d’educació formal per als estudiants que en són víctimes en comparació amb els seus companys.
Així ho assegura un informe de la Fundació Alternatives sobre «L’impacte de l’assetjament escolar en el rendiment acadèmic a Espanya», elaborat per la investigadora Gisela Rusteholz, economista i doctoranda a la Universitat de València, i per Mauro Mediavilla, professor del departament d’Economia Aplicada a la mateixa universitat. Aquest dilluns 2 de maig se celebra el Dia contra l’Assetjament Escolar.
Per a identificar l’assetjament escolar sobre el rendiment acadèmic s’ha aplicat la metodologia «Propensity score matching». L’estratègia per a implementar aquesta metodologia consisteix en dues fases. A la primera, es calcula la puntuació de la propensió (PS) que indica la probabilitat de ser assetjat en base a diferents variables personals i de context.
A la segona, s’apliquen diferents algoritmes d’emparellament amb l’objectiu d’observar les diferències en les variables de resultat (puntuació en Matemàtiques, Ciències i Lectura, proves de l’informe PISA 2018) entre el grup victimitzat (tractat) i el no victimitzat (control). Per a fer-ho, s’analitza una mostra de quasi 36.000 estudiants de 15 anys, la majoria de 4t de l’ESO, en centres de tot el territori estatal.
Segons els resultats, l’assetjament escolar deterioraria el desenvolupament d’habilitats socials o relacionals de les persones involucrades, tals com l’assertivitat, l’empatia o la gestió de la por o l’ira. A curt termini, les conseqüències més habituals van des de la por a assistir a classe, l’ansietat o la depressió fins a idees suïcides.
El treball destaca que l’assetjament escolar s’erigeix com un «obstacle més en el procés d’ensenyament-aprenentatge», que pot generar un rendiment acadèmic «més pobre» i conduir, a curt termini, a l’increment en les taxes d’absentisme escolar, fracàs escolar o abandonament escolar prematur. A llarg termini, els efectes del bullying poden arribar a provocar «pèrdues potencials d’oportunitats educatives i laborals».
Tal com explica Mediavilla, l’últim any un 15,03% de l’alumnat ha patit exclusió, un 29,17% burles, un 11,94% amenaces, un 17,79% destrucció de propietat, un 13,33% agressions físiques i un 22,36% rumors sobre la seua persona.
Tot i que l’autor indica que no hi ha diferències significatives en relació a l’assetjament per gènere ni per tipus de centre escolar –públics, privats o concertats–, sí que hi ha «diferències menors» quan es tenen en compte els tipus d’assetjament.
Per exemple, els xics són més propensos a patir burles –la forma de violència més comuna en l’àmbit escolar–, agressió física, destrucció d’objectes i amenaces, mentre que entre les xiques predominen més els rumors.
També hi ha diferències per sexe en la freqüència de l’assetjament, ja que en la majoria de seccions els xics registren percentatges superiors. Així, l’exclusió arriba al 15,84% davant el 14,58% de les xiques; en burles se situen en el 31,90% enfront del 26,39%; en amenaces 15,32% enfront del 8,52%; en destrucció de propietat 20,66% per 14,89%; i en agressions físiques 17,86% davant el 8,75%. Només en el capítol de rumors les xiques van per davant, amb un 23,02% enfront del 21,69% dels xics.
