Sis mesos després que la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) analitzara el recurs de l’Estat espanyol contra la fallada del tribunal, -en juliol va avalar excarcerar i indemnitzar amb 30.000 euros l’etarra Inés del Río-, els 17 magistrats de la Cort Europea han rebutjat la petició de l’Advocacia de l’Estat.
D’aquesta forma, tornen a donar la raó a Del Río, membre del ‘comando Madrid’ condemnada a més de 3.000 anys de presó per 23 assassinats. La seua posada en llibertat estava prevista per al juliol de 2008. Va ser llavors quan l’Audiència Nacional va decidir que eixiria de presó en 2017 en aplicació de la doctrina Parot, avalada dos anys abans pel Tribunal Suprem.
Una jurisprudència -pren el seu nom de l’etarra Henri Parot- que obliga a computar els beneficis penitenciaris sobre el total de les penes i no sobre el límit màxim de compliment de 30 anys, la qual cosa suposa un allargament de l’estada en la presó.
I encara que Estrasburg solament ha dictaminat sobre el cas Del Río, en la pràctica la seua decisió tindrà conseqüències en tots aquells supòsits que es troben en la mateixa situació jurídica que Del Río, si bé són els tribunals els que han d’aplicar el que dicta la Cort Europea.
Entre els beneficiaris figuren a més dels esmentats, una llista de més de 60 presos etarres, sis membres del GRAPO, o quinze delinqüents amb tres o més condemnes.
De la derogació de la doctrina Parot també podra beneficiar-se Miguel Ricart, un dels autors de l’assassinat de les tres xiquetes d’Alcàsser condemnat a 170 anys de presó.
