L’associació Aquarius Supervivents celebrarà el pròxim 24 de juny el cinqué aniversari de l’arribada del vaixell de salvament a València amb un ampli programa d’activitats gratuïtes per a tot el públic al port, el mateix lloc on farà cinc anys van desembarcar les 629 persones rescatades a la deriva per l’Aquarius enfront de les costes de Líbia després que Itàlia i Malta els negaren l’entrada.
En aquell moment, van ser ateses per un dispositiu d’emergència format per més de 2.300 efectius. Tres-centes dèsset van rebre assistència sanitària per part de la Creu Roja i dues-centes més van necessitar atenció mèdica especialitzada. D’aquestes, cent quaranta-quatre van ser desviades a centres hospitalaris.
Totes van sol·licitar asil per raons humanitàries, exceptuant-hi una, i dues-centes setanta-quatre van manifestar la intenció de traslladar-se a França. Aquestes dades inclouen també els seixanta-huit menors rescatats, tant els que viatjaven amb les seues famílies com els que no anaven acompanyats (46). En el primer cas, es va tramitar la sol·licitud amb la de la família i, en el segon, van quedar tutelats per la Generalitat, que es va encarregar dels tràmits.
Unes setmanes després, el 12 de juliol del 2018, setanta-huit persones, la majoria procedents de Sudan, van partir cap a França en un vol xàrter noliejat per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). De les cinc-centes cinquanta-una restants, tres-centes setanta-quatre van formalitzar una sol·licitud de protecció internacional a l’Estat.
El govern espanyol va concedir un permís especial d’entrada durant quaranta-cinc dies per a regularitzar la situació dels nouvinguts, bé a través de la concessió de protecció internacional –estatut de refugiat o protecció subsidiària– bé per raons humanitàries. Durant aquest període, que acabava el primer d’agost, es va estudiar de manera individual cada cas.
El 9 d’abril del 2021 el Ministeri de l’Interior va comunicar que s’havien resolt cent cinquanta-tres sol·licituds, de les quals huitanta-set havien estat denegades, quaranta-nou havien rebut l’estatut de refugiat, una s’havia considerat de protecció subsidiària i setze s’havien arxivat. La resta continuava en tramitació. Poc després, l’exvicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va plantejar a l’exdelegada del govern espanyol, Gloria Calero, la possibilitat de regular la situació administrativa d’aquests migrants per raons humanitàries, tal com permet un reial decret del 2003, com a solució per als refugiats als quals se’ls ha denegat l’asil.
Tanmateix, el juny del 2022, el president d’Aquarius Supervivents, Moses Von Kallon, assenyalava que se sentien enganyats, ja que no se sabia res del procés d’agilitació de tràmits compromés un any abans. Segons el coordinador de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR-PV), Jaume Durà, el balanç d’aquella gestió no podia ser més negatiu, a parer dels protagonistes.
«No sé per què van dir que ens ajudarien si després no ens havien d’ajudar», va explicar a Diari La Veu Mirabelle, una refugiada camerunesa supervivent d’aquella travessia i membre de l’associació. Mirabelle, qui feia just un mes havia rebut la resposta positiva la seua sol·licitud d’asil, reconeixia que durant els quatre anys anteriors havia tingut «moments molt durs» en què havia «plorat molt». El retard en la resolució del seu expedient li ha impedit portar les seues filles al País Valencià, que corren el perill de patir ablació al seu país d’origen.
El procés de regularització dista molt del que es fa amb refugiats d’altres nacionalitats, com ha ocorregut l’últimament amb els desplaçats d’Afganistan, Veneçuela o Ucraïna. A més, cal tindre en compte que l’estat espanyol presenta la xifra més baixa de sol·licituds acceptades a Europa, amb un 10% d’aquestes, quan la mitjana de la UE se situa en el 35%. I CEAR-PV apunta que aquest percentatge de l’Estat està «inflat».
No obstant això, Moses Von Kallon ha explicat que la commemoració d’aquest cinqué aniversari «vol ser un espai referent a l’estat espanyol i Europa de celebració de la convivència i la diversitat; de reivindicació dels drets humans del col·lectiu refugiat i migrant, i també de reconeixement a totes les entitats i organismes que cada dia contribueixen a millorar la igualtat i la inclusió» al País Valencià.
La jornada està organitzada per l’associació Aquarius Supervivents juntament amb la Direcció General d’Igualtat en la Diversitat de la Generalitat i la regidoria de Cooperació al Desenvolupament i Migració del Ajuntament de València. A més, compta amb la col·laboració de Jovesólides, la Unió de Periodistes de València, Caixa Popular, Metges Sense Fronteres, SOS Mediterranée, Collectif F71, Assemblea de Cooperació per la Pau, IES Juan Comenius i La Marina de València, entre altres.
