La necessitat de «prendre consciència del que estan vivint» s’erigeix en una de les vies per afrontar i solucionar els problemes que plantegen els immigrants que proven d’arribar als nostres territoris a la recerca d’una oportunitat de vida millor. Així ho considera Santiago Agrelo, liturgista, franciscà i arquebisbe emèrit de Tànger, diòcesi en la qual va estar al capdavant entre el 2007 i el 2019. Agrelo considera que «només els qui recorren els camins de la immigració poden conéixer la realitat profunda del que significa».
Santiago Agrelo ha participat aquest dimecres de forma on line en la primera de les converses que ha engegat el Fòrum Cristianisme que ha programat diverses iniciatives entre aquest mes d’octubre i el d’abril del 2024 sota l’epígraf ‘Visió cristiana de les migracions’. L’arquebisbe emèrit de Tànger es va mostrar molt crític amb les polítiques migratòries i l’estratègia que segueix la Unió Europea perquè «fa molts anys que embolica la troca i els morts s’incrementen» a les tanques o a les pasteres que proven de travessar la Mediterrània. Va qualificar aquesta estratègia com «una muntanya de paraules que no diuen res, paraules buides mentre els immigrants continuen morint» i va afegir que «les paraules són els terrats de la política per ocultar la falta de solucions».
Santiago Agrelo va reconéixer estar «obsessionat amb els pobres» i va afirmar que «no és evangèlic dedicar la predicació a parlar del cel i no de la terra». L’arquebisbe emèrit de Tànger va confessar que la seua visió sobre la migració va canviar després d’arribar al Marroc. «Abans d’anar em semblava normal que hi haguera morts a la frontera perquè el meu sentiment era el que transmetien els mitjans i les polítiques vigents, amb la despersonalització dels comunicats i les notícies que no deien res del que passava a la frontera. Quan vaig arribar em vaig trobar amb els supervivents d’aquella tragèdia». A través de les històries de les persones, reconeix, va canviar la seua percepció sobre el problema.
Al llarg de la conversa que moderava Francesc Aracil, Santiago Agrelo també va apuntar una visió crítica cap a la postura dels que es reconeixen cristians davant la situació que plantegen els immigrants. «En el fons es tracta del ric Epuló i el pobre Llàtzer. Partim d’una posició de superioritat davant els altres. Estem creant una consciència social de rebuig a algú que necessita de nosaltres. I això un cristià mai s’ho pot permetre». Va afegir, a més, que «a les nostres comunitats tenim una certa al·lèrgia a la pobresa i als pobres. I això es converteix en al·lèrgia als immigrants i als musulmans».
Santiago Agrelo va assegurar que el diàleg «no serveix perquè ens trobem. Sí que serveix per a evitar friccions, per a conéixer-nos. La trobada succeeix al carrer, en l’activitat quotidiana». Va advocar per practicar un «diàleg a la manera de Déu, que sempre dialoga amb nosaltres perdent, posant-se l’últim, perquè el que importa no és la veritat, és l’amor».
La conversa amb Santiago Agrelo va reunir prop de 150 persones, tant presencialment en el Centre Arrupe de València com en la retransmissió en línia, en la primera activitat que ha programat del Fòrum Cristianisme i que es planteja com un espai d’escolta, conversa, creativitat i amistat.
