Nova enganxada de dits de l’Arquebisbat en relació a la presumpta trama de «teràpies de conversió sexual» en escoles religioses al País Valencià.
Al juliol passat, diverses víctimes denunciaven aquest tipus de pràctiques il·legals –i considerades com una forma de tortura per part de l’ONU- per part del Centre Diocesà d’Orientació Familiar Mater Misericordiae, presidit per Federico Mulet Valle, exprofessor del col·legi concertat d’Alaquàs acusat per la Fiscalia de practicar pseudoteràpies de conversió, prohibides per la Llei LGTBI valenciana. Llavors l’Arquebisbat de València assegurava que no era un organisme oficial de la Diòcesi, sinó una «associació pública de fidels, que té els seus propis estatuts» i que malgrat tenir un consiliari [representant de l’Arquebisbat a la junta de l’entitat], aquest «no té potestat executiva» i la seua missió és «acompanyar-los espiritualment en la pastoral familiar».
Hui, però, des de Compromís feien públics els estatuts del Centre d’Orientació Familiar Mater Misercordiae. En aquests, al Títol VIII, anomenat «facultats de l’autoritat eclesiàstica», es llegeix que «l’Associació es regeix (…) sota l’alta direcció de l’Arquebisbe Diocesà» que ha de prendre «les mesures necessàries per a evitar que s’introduïsquen abusos en la disciplina eclesiàstica». A més, entre altres funcions l’Arquebisbe té el «dret de visita i inspecció de totes les activitats», «interpretació autèntica d’aquests estatuts», «remoure del seu càrrec el president» o «suprimir o dissoldre aquesta associació». De fet, aquest darrer punt, el de la dissolució de l’associació també està contemplat a l’article 30, quan es diu que «podrà ser suprimida per l’Arquebisbe diocesà si la seua activitat causa un dany greu a la disciplina catòlica, a la disciplina eclesiàstica o als seus fidels».
També al juliol, des de l’Arquebisbat anunciaven l’obertura d’una investigació interna «sobre les actuacions que s’han conegut», però des de llavors no s’ha sabut res més d’aquesta investigació i, en tot cas, no s’ha pres cap mesura contra Mater Misercordiae o el seu president.
Declaracions
Segons el diputat valencianista Francesc Roig, «el que denunciem hui demostra que el centre neuràlgic de les tortures a centenars de joves LGTBI no era una entitat aïllada, sinó que depenia directament i en última instància de l’Arquebisbat. És qui tenia i té el deure de vigilar les seues activitats i formava part d’un entramat que inclou alguns centres educatius i parròquies. Tant l’Arquebisbat com el govern valencià estan mirant cap a un altre costat mentre, cada dia, constatem l’existència d’una trama valenciana de pseudoteràpies de conversió amb centenars de víctimes».
«La inacció de l’arquebisbat davant la trama de pseudoteràpies homòfobes ens fa pensar que estan més pendents d’eludir la seua responsabilitat que de protegir les víctimes. No han fet res davant les denúncies al Mater Misericordiae, ni davant les denúncies sobre els professors d’Alaquàs o Marxalenes. Fins i tot s’han atrevit a defensar a la Fundació dels col·legis diocesans per enviar materials que tracta l’homosexualitat com una malaltia que es pot curar, malgrat les denúncies que hem fet des de Compromís», ha conclòs Roig.
Compromís recorda que compta amb un portal web per recollir denúncies ciutadanes i que, gràcies a la col·laboració cívica de persones afectades, ha presentat una denúncia a Fiscalia sobre la promoció de les teràpies homòfobes en més de 60 centres educatius diocesans.
Aquesta mateixa setmana, el bisbe d’Oriola Alacant, José Ignacio Munilla, negava que existisquen aquest tipus de pràctiques i assegurava que són «un constructe del marxisme per a impedir que l’Església acompanye pastoralment les persones amb inclinacions homosexuals, ajudant-les a viure la virtut de la castedat».
