Acció Cultural del País Valencià, Decidim i l’Ajuntament de Betxí han convocat un nou Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí (la Plana Baixa) aquest diumenge, 18 de febrer, a partir de les 10 hores, que comptarà amb actes per a tota la família: fira d’entitats, actuacions de cultura tradicional, una tertúlia sobre el llegat de Vicent Tomàs i Martí (Artana, la Plana Baixa, 1898-1924), i un concert de Ramonets.
El primer Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni va ser promogut el 1920 pel líder del nacionalisme valencià i escriptor Tomàs i Martí amb la finalitat de posar en contacte els valencianistes esparsos pels pobles de les comarques valencianes i traçar plans d’actuació. Fa pocs dies, el primer de febrer, es van complir cent anys de la mort de Tomàs i Martí i, per aquest motiu, va començar any de commemoracions de la seua figura.
Diverses entitats locals i d’àmbit valencià han preparat un ampli programa d’actes per a recordar-lo i retre-li homenatge al llarg de tot l’any. Així, aquest dissabte, 17 de febrer, es durà a terme una visita al cementeri d’Artana per a fer-li una ofrena floral i recordar l’activitat que va orientar a la consolidació del nacionalisme fora de la ciutat, centrat en els problemes agrícoles que afectaven la seua comarca natural, la Plana. Fa uns dies, el 27 de gener República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu també hi van organitzar un homenatge en què va intervindre Joaquim Meneu.
Biografia i conferències
Entre els actes de l’Any Vicent Tomàs i Martí, pròximament es publicarà una biografia bàsica del personatge, a càrrec de l’investigador Òscar Pérez Silvestre, que ha tornat a revisar totes les investigacions precedents i ha dut a terme una lectura atenta dels articles de Tomàs publicats entre 1916 i 1923 i la correspondència conservada, amb la intenció d’extraure’n l’ideari que emanen en uns anys especialment efervescents per al valencianisme polític. A més, com a escriptor de novel·les breus, s’estan preparant unes rutes literàries centrades a Artana que situaran el personatge en l’ambient que vivia al poble, lloc d’inspiració per a articles i narracions, i està en procés l’estudi i la publicació de la seua obra literària completa, una part de la qual resta inèdita i manuscrita.
El programa anual d’actes es completarà amb una sèrie de conferències al voltant del personatge i de la configuració d’aquell nacionalisme agrarista que difonia pels pobles de l’Horta i de la Plana. En concret, diversos especialistes parlaran sobre l’agrarisme de principis de segle, el caciquisme, la maçoneria i el valencianisme, el carlisme com a font de militància nacionalista, els cercles valencianistes de la ciutat de Castelló, la narrativa de l’autor, etc.
El Grup d’Estudis Vicent Tomàs i Martí, que actua de paraigua per a l’acollida i la coordinació de totes les activitats que es promoguen en l’àmbit valencià sobre ell, convida tothom als actes i a adherir-se a l’Any Tomàs i Martí en el següent correu: ospesil@gmail.com
La trajectòria de Tomàs i Martí
Vicent Tomàs i Martí es va iniciar en el valencianisme als setze anys i hi va estar estretament compromés des del moment en què va començar els estudis de Medicina a València. Va militar en la Joventut Valencianista entre 1916-1923, fou el fundador de l’Agrupació Escolar Nacionalista (AEN) el 1918, membre de l’entitat Nostra Parla a València (1918-1923) i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (1921-1923). Desencisat pels pocs fruits que recollia la Joventut Valencianista al Cap i casal i per la ideologia difusa de la Unió Valencianista, el 1919 va impulsar amb Carles Salvador la creació de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, la qual es va encarregar de portar la doctrina nacionalista als pobles i de la convocatòria dels quatre Aplecs de Betxí, entre 1920 i 1923. La seua militància girava a l’entorn de quatre eixos interconnectats: la crítica implacable al caciquisme rural valencià; la iniciativa de traure, per primera vegada, el nacionalisme de la ciutat de Valencia; l’agrarisme radical, i el rebuig furibund al centralisme.
La seua memòria es va recuperar el 1980, gràcies sobretot als estudis de Vicent Franch i Ferrer que naixien a partir de l’esbós que Alfons Cucó havia fet al seu clàssic El valencianisme polític (1971). Aquests treballs van ser actualitzats a partir del 1995 i han continuat fins al moment actual. Tot i això, Tomàs i Martí s’ha convertit en una mena de mite del nacionalisme valencià per la seua mort inesperada als 25 anys, quan principiava la dictadura de Primo de Rivera. Durant la II República fou un personatge recordat i homenatjat, un exemple de treball i constància al servei del poble valencià que buscava l’expansió del valencianisme i seua la transversalitat en tot l’espectre polític. La llarga dictadura franquista el va tornar a soterrar, i el valencianisme dels anys 60 no va tindre presents aquells referents de la dècada del 1920.
