El 8 de Març de 1857 un grup de dones treballadores del sector del tèxtil a Nova York es van manifestar per a exigir millores en les seues condicions laborals. La manifestació va ser durament reprimida per la policia i des d’aleshores la data s’ha commemorat any rere any, amb més o menys intensitat segons cada moment històric.
Exactament 13 anys abans, en un altre 8 de març, aquest de 1844, morien afusellats els coneguts com a «màrtirs de la llibertat» a Alacant, quan 24 revolucionaris van ser disparats al Malecó després d’intentar enderrocar el govern moderat –que per a molts era sinònim d’absolutista– de Luis González Bravo.
Aquest altre 8M alacantí va ser celebrat de manera constant anualment a la ciutat fins al punt que la presència dels polítics a cada homenatge era imperativa. Alacant va arribar a dedicar un monument als represaliats que era visitat massivament cada 8 de març. Els màrtirs de la llibertat, fins i tot, lluïen el nom que els identificava en un dels principals indrets d’Alacant, l’actual Explanada d’Espanya, que va adoptar aquest nom tot just quan Franco va guanyar la guerra. Va ser, justament, aquest desenllaç de la Guerra Civil el que va propiciar el final de les manifestacions cada 8 de març i ¡ l’oblit de la commemoració.
Recuperació
Ara, però, s’està produint un intent per acabar amb l’amnèsia històrica. Aquest dissabte 8 de març, a les 12 del migdia, un grup de persones es reunien al cementeri d’Alacant per fer un acte cívic en memòria dels represaliats tot just en el lloc en què es troben dipositats els seus cossos. Un dels portaveus de la iniciativa és Luis Amat, conegut per la seua implicació cultural a Alacant i autor, a més, de la novel·la Per la llibertat!, ambientada en aquells fets històrics.
Amb ell hi assistien diverses persones vinculades a formacions com ara Compromís –n’hi havia el portaveu a l’Ajuntament d’Alacant, Rafa Mas– o Esquerra Unida, a més de l’entitat Alicante Vivo –amb l’historiador Alfredo Campello sent un dels seus representants més coneguts– o la lògia maçònica Constante Alona.
Aquesta última entitat es va oferir a assumir la iniciativa plantejada durant l’acte: la de recuperar el monument que recordava els màrtirs de la llibertat fins l’inici de la dictadura i la de tornar a constituir cada any la processó cívica que els reivindica.
L’acte
L’acte de dissabte consistia en una ofrena floral a la tomba que recorda els afusellats de 1844 i en l’actuació de la colla El Cocó dolçainers i tabaleters, que van interpretar l’Himne de Riego, actualment identificat com l’himne republicà i a mitjan segle XIX apropiat pels nostàlgics del Trienni Liberal (1820-1823) que inspirava els màrtirs de la llibertat.
Aquest episodi també va tindre altres moments foscos tacats per la repressió com el dels afusellaments al Palamó –actualment pedania d’Alacant, aleshores municipi independent– en aquell mateix context, commemorat –aquest sí– de manera anual, si bé l’esdeveniment que va avortar definitivament l’intent revolucionari va ser el del 8 de març de 1844. Durant dos mesos, aquells revolucionaris van intentar rebel·lar Alacant contra el govern establert i expandir la revolució arreu de l’Estat espanyol. El projecte va fracassar, però l’intent i el desenllaç van restar en la memòria dels alacantins durant dècades.
Amb la intenció que l’homenatge es reprenga cada any, els assistents a l’acte van valorar la possibilitat de celebrar-lo cada dissabte posterior al 8M, per no fer-lo coincidir amb el Dia Internacional de la Dona.
