L’altra pandèmia, la que no s’atura mai, la que només ocupa portades cada 25 de novembre i se li dedica menys temps de la informació que a l’últim gol de qualsevol estrella del futbol. L’altra pandèmia, sí, la pandèmia de la violència masclista.
En aquest temps de restriccions de llibertat, de confinament, moltes dones s’han vist obligades a conviure confinades amb els seus maltractadors. Que s’ha fet des dels governs o les institucions per prevenir més assassinats de dones a mans de les seues parelles o exparelles? Perquè si, ens assassinen!
Recorde quan fa un temps, un candidat, avui president del govern, va dir que si arribava a governar, les víctimes de violència de gènere tindrien funerals d’estat. No s’han assabentat de res, els funerals d’estat se’ls pot guardar per ensumar antics dictadors. A les dones ja ens va bé amb què no ens maten. Tenim un problema molt greu que ens impedeix albirar una societat de persones lliures i amb tots els drets, perquè mentre la meitat de la població no siguem lliures i no tinguem assolits els nostres drets aquesta societat nostra no podrà dir-se lliure ni de dret.
En els últims mesos a la comarca del Camp de Morvedre ( on jo visc) la policia ha detingut sis homes per maltractaments o per agressions a les seues parelles. A l’octubre un home era detingut a Sagunt per ferir a ganivetades la seua parella. I encara més, el més surrealista i vomitiu és que hem vist com s’han replegat signatures per donar suport a un presumpte maltractador, criminalitzant a la víctima. Quina mena de societat tenim, quin missatge estem transmetent a les futures generacions.
Vivim baix un patriarcat que també és institucional, recordeu que fa poc sabíem del magistrat del constitucional, apartat per maltractaments a la seua dona. O en el cas d’Estefania, assassinada després de sol·licitar protecció, en aquest cas l’audiència nacional condemna al ministeri de l’interior i fa responsable a la guàrdia civil per no haver-la protegit adequadament.
El masclisme és a tot arreu i de ben diverses i perverses maneres. Les dones fem front cada dia a violències verbals, físiques, sexuals, econòmiques i simbòliques. La crisi sanitària i econòmica que patim ens fa estar, encara més, en l’últim esglaó de la societat. Les dones patim més els desnonaments, seguim patint la desqualificació professional bé siga per edat o per condicions físiques o seguim sent jutjades en política per aspectes que no tenen res a veure amb la gestió que fem. Mentre no erradiquem totes aquestes violències no podrem parlar d’una societat igualitària i justa, per tant, hem d’afegir a les mil i una obligacions de les dones l’obligació de lluitar contra totes les violències, vinguen d’on vinguen i siguen com siguen.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
