El regidor Félix Crespo ha informat que els nous contenidors homologats, entre 50 i 70, se situaran en instal·lacions municipals, identificats i amb mesures de seguretat adequades.
Segons Crespo, els propietaris dels més de 500 contenidors situats en la ciutat ja han sigut advertits de la seua situació ʹalegalʹ i disposen d’un termini de 30 dies per a la seua retirada. Aquesta decisió, explica el regidor, respon a la instal·lació indiscriminada de contenidors que, a més d’ocupar la via pública sense permís, han generat situacions de risc per intents de robatori i de venda il·legal de les peces que els ciutadans dipositen en aquests contenidors.
A partir d’ara, ha assenyalat, les entitats sense ànim de lucre que vulguen instal·lar els seus contenidors en la via pública hauran d’acreditar la seua experiència, d’un mínim de quatre anys, que demostre que amb la recollida de roba realitzen programes d’inserció laboral i que de la seua acció social es beneficien veïns de la ciutat de València que manquen de recursos.
A més, la instal·lació de cada contenidor, que a partir d’ara estarà numerat per a un major control, estarà afavorida per un conveni signat entre l’entitat sense ànim de lucre interessada i l’Ajuntament.
La instal·lació de contenidors de recollida de roba en la ciutat, es va iniciar en 2005, a través de la cooperativa Roba amiga de la mà de la ʹFundación José María Haro de Càritasʹ i l’associació ʹLa Casa Grandeʹ, que van sol·licitar la ubicació de 50 d’aquestes instal·lacions per a canalitzar les donacions de roba per a persones sense recursos.
A partir de 2008, ha reconegut Crespo, van començar a proliferar a València contenidors sense permís previ, que van alertar a la Policia Local. Després de realitzar l’estudi detallat del nombre de contenidors, l’Ajuntament s’ha posat en contacte amb els seus propietaris per a conéixer les seues finalitats i preguntar-los per què no havien sol·licitat permís.
El regidor ha manifestat que una de les propietàries, l’organització ʹHumana Fundación Pueblo para el puebloʹ ha canviat diverses vegades de nom i reconeix que el 50% de la roba que arreplega la ven a xicotets comerciants de països africans, i la resta ho ven o ho recicla.
Altres dues entitats, ʹJóvenes Unidos para el Desarrollo Medioambientalʹ i ʹTexlimcaʹ, també tenen caràcter comercial, ja que es dediquen a la venda de residus tèxtils, en el primer cas, i a la producció de draps d’ús casolà, en el segon. D’altra banda, Crespo ha manifestat que, des del punt de vista mediambiental, aquests contenidors no compleixen cap funció, ja que tant la roba com el calçat tenen consideració de residus urbans i es poden rebutjar en els contenidors habilitats per a açò.
Ara bé, des del punt de vista social, ha reiterat el compromís municipal de col·laborar amb totes aquelles entitats que presten una fi benèfica i “en aqueixa línia seguirem”, ha assenyalat.
