El Síndic de Greuges ha donat la raó a Plataforma per la Llengua després que l’any 2022 denunciara l’Ajuntament de Vinaròs (Baix Maestrat), aleshores governat pel PSPV i per Compromís, per mantindre la retolació urbana únicament en castellà.
L’entitat va recordar al consistori que la senyalització de la via urbana en valencià és una obligació legal per a l’administració municipal. Ara, Plataforma per la Llengua apunta també que el govern local es va comprometre fa un any a modificar la senyalització per a incloure el valencià, però no va arribar a complir-ho. A més, a finals de l’any passat hi va haver una moció de censura que va donar l’alcaldia al partit local PVI, pactada amb PP i Vox, formacions que han rebut la recomanació del síndic. Cal recordar que Vox ha promogut la toponímia bilingüe en aquesta ciutat valencianoparlant.
Obligacions legals
Plataforma per la Llengua recorda que l’ús exclusiu del castellà en la retolació urbana és contrari al decret 145/1986, del Consell de la Generalitat, sobre informació de vies públiques; i que la promoció de l’ús normal i oficial del valencià és «un deure legal» que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia, concretament a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i també a la Llei 8/2010 de règim local.
Plataforma per la Llengua també defensa «que tota política que no done un ús preeminent al valencià és una política perjudicial per a la llengua pròpia», perquè «les llengües que no són necessàries, desapareixen». Per això, l’entitat reclama al govern municipal de Vinaròs que complisca amb la legalitat vigent i, a més, «exercisca de referent lingüístic i promoga el valencià en tots els àmbits, perquè els altres actors socials i els ciutadans en prenguen exemple». «Com en un cercle virtuós, si la llengua es fa servir, es fa més necessària, s’aprén més perquè se’n veu la utilitat i això la consolida i fa créixer el nombre de parlants», conclouen des de l’entitat.
