Una de les activitats complementàries de la marató “Trinidad Alfonso – Zurich”, organitzada per la fundació del mateix nom, impulsada per Juan Roig, és la fira del corredor “Expodeporte Valencia”, que fins a aquesta edició s’ubicava a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Enguany, però, aquesta fira que es realitzarà el 4, 5 i 6 de desembre canviarà d’escenari i ocuparà alguns pavellons de Fira València. El motiu és que l’espai “ha quedat insuficient” i calia assegurar-se’n un de més gran.
Fins ací res d’estrany. La marató no només reuneix més de 25.000 corredors, sinó que la creixent popularitat d’aquest esport fa preveure que una fira dedicada tinga un potencial d’atracció per a molts visitants.
Però potser ja no és tan evident que el lloguer de l’espai no corresponga a la fundació Trinidad Alonso, organitzadora de l’esdeveniment, sinó que siga el mateix Ajuntament de València, amb diners públics, el que s’encarregue d’abonar els 50.000 euros -41.322,31 euros del lloguer més uns altres 8.677,69 corresponents al 21% de l’IVA- que costa el lloguer.
Diari la Veu ha tingut accés al contracte de lloguer, signat pel regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de València Juanma Badenas -expulsat de Vox per uns presumptes contractes irregulars mentre estava al capdavant de la fundació València Activa- on es pot llegir que “en virtut de moció subscrita per la regidora d’Esports s’inicien els tràmits oportuns per a procedir a la subscripció d’un contracte privat de lloguer en el pavelló 5, de Fira València per a la celebració d’Expodeporte València, la fira del corredor de la marató València Trinidad Alfonso 2025, entre l’Ajuntament de València i l’entitat SocietatValenciana Fira València SA”.
La despesa es justifica assegurant que és “l’Ajuntament de València el que organitza anualment i en col·laboració amb la Fundació Esportiva Municipal i la Societat Esportiva Correcaminos, la marató de València”.
Al web de l’esdeveniment, però, els logotips principals que hi apareixen són els de la fundació Trinidad Alonso i el patrocinador principal, l’empresa d’assegurances Zurich. L’Ajuntament de València, en canvi, només hi apareix com a “patrocinador institucional”.
100.000 euros de subvenció
Aquests 50.000 euros cal sumar-los a l’ajuda directa de 100.000 euros, també de diners públics, amb què l’Ajuntament de València patrocina l’esdeveniment. Una subvenció demanada per la Societat Esportiva Correcaminos, “amb càrrec a l’aplicació pressupostària conceptuada com a ‘Publicitat i Propaganda’ del vigent pressupost municipal, mitjançant un contracte privat adjudicat amb el procediment negociat sense publicitat per raons d’exclusivitat“, “atés que la Societat Esportiva Correcaminos és titular en exclusiva dels drets de la marató” i “no resulta possible negociar la seua oferta”, assenyala la resolució de la Junta de Govern. Una afirmació que no donaria suport a la idea de l’ajuntament com a “organitzador” que transmet el contracte amb Fira de València.
Cerca de fons “alternatius”
Des de fa uns anys, la prova esportiva ha ampliat els patrocinis, que cada vegada suposen una part més important del negoci, davant la reducció de l’aportació de la Fundació Trinidad Alfonso (FTA), principal mecenes de la carrera. Així, fins al 2022 va ser l’energètica EDP la que es va incloure en el nom de la marató, encara que es va mantindre un any més com a patrocinador oficial. El 2023 també es va unir Coros com a cronòmetre oficial de la prova en substitució de Garmin. En aquest segon bloc de grans patrocinadors, hi ha Movistar, CaixaBank, Coca-Cola, MSC i la mateixa Fira de València. Quant als espònsors tècnics, la marató compta amb New Balance que va entrar el 2021 en el lloc de Luanvi
L’acord amb la companyia asseguradora Zurich, que va començar el 2022 i es mantindrà fins al 2027, va elevar l’any passat la seua posició per a convertir-se en l’espònsor que apareix en el nom de la marató al costat de la mateixa FTA. Els detalls econòmics no han transcendit, però el pressupost de la carrera el 2023 va ser de 6,5 milions d’euros, i va tindre una participació rècord de 33.000 corredors. El mateix any, els ingressos comercials suposaven el 26% de xifra de negoci.
En l’edició d’enguany, segons les xifres que ofereix el mateix web de l’esdeveniment, ja s’haurien venut un mínim de 35.000 dorsals a uns preus de 80, 120 i 180 euros -sense comptar la llista d’espera a 200 euros i els premium-, el que suposaria uns ingressos mínims, només en aquest apartat, de 3,7 milions d’euros.
