El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha confirmat la resolució del contracte de manteniment i gestió de la piscina municipal de la Vila Joiosa (la Marina Baixa) i ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament. La sentència, dictada el 29 d’octubre del 2025 per la Secció Cinquena, avala el criteri del Jutjat Contenciós núm. 4 d’Alacant (20 de març de 2025) i conclou que el consistori va incomplir una obligació clau del contracte: entregar les instal·lacions en condicions i reparar les deficiències en el termini d’un mes des de la signatura.
En aquell moment —i durant tot el mandat 2015-2019— l’alcalde de la Vila Joiosa era Andreu Verdú (PSPV), que governava amb el suport de Compromís i Gent per la Vila. Per tant, l’incompliment inicial de les reparacions de la piscina municipal es va produir amb el govern del PSPV en 2016.
La Sala considera acreditat que l’acta provisional d’entrega, incorporada al contracte de 8 de gener del 2016, ja detallava nombroses anomalies —com l’ascensor fora de servei, avaries a la sala de calderes, deficiències elèctriques i humitats en vestidors— i que l’Ajuntament es va comprometre per escrit a esmenar-les “en el termini màxim d’un mes”. La resolució subratlla que, com que el no compliment d’aquesta obligació, “resulta aplicable la causa de resolució” prevista a l’article 223 f) del TRLCSP 3/2011, referida a l’incompliment d’obligacions essencials definides al contracte o als plecs.
El tribunal recorda que el mateix Ajuntament havia reconegut en resolució de 10 de novembre del 2023 un perjudici de 8.680,41 € a favor de la concessionària per reparacions assumides que no li corresponien. “La inacció municipal va provocar una ruptura substancial de l’economia del contracte”, assenyala la Sala, que remet l’ajust final de quantitats a la fase de liquidació.
En apel·lació, el consistori va intentar defensar que la falta de reparacions no era “obligació essencial” i que, per tant, no procedia la resolució sinó un reequilibri econòmic. La Sala rebutja introduir “ex novo” eixos arguments i, en qualsevol cas, els desestima en el fons: “Resulta provat que l’Ajuntament no va lliurar les instal·lacions en perfecte estat ni va adoptar les mesures per corregir la situació”, cosa que impedeix “executar correctament el contracte”. A més, el tribunal recorda que la línia de reequilibri es tramita en una altra causa i que no bloqueja la resolució d’aquest litigi.
Una sentència no ferma
La sentència imposa les costes de l’apel·lació a l’Ajuntament “amb el límit de 1.500 euros per tot concepte” i adverteix que “no és ferma”: es pot preparar recurs de cassació en el termini de trenta dies des de la notificació. “La desestimació del recurs suposa la confirmació íntegra de la sentència d’instància”, conclou.
