Diverses associacions de víctimes del franquisme han denunciat públicament l’actuació de l’Ajuntament de Benifaió (la Ribera Alta), encapçalat per Marta Ortiz, del PSPV, pel trasllat de plaques franquistes al cementeri municipal. Les entitats consideren que aquesta decisió “blanqueja el feixisme” i suposa una “humiliació continuada a les víctimes”.
Les plaques, que estaven ubicades en un monòlit franquista situat a la plaça del Progrés des de la dècada del 1940, han sigut reubicades en una paret de nova construcció dins del cementeri. Contenen inscripcions com «Caídos por Dios y por España» i el nom de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. L’actuació, lluny de complir amb la Llei de Memòria Democràtica (20/2022), “manté visible la simbologia feixista en un espai d’accés públic, amb una clara càrrega honorífica”, asseveren les entitats.
Eduardo Ortuño, president de l’Agrupació de víctimes del franquisme de les fosses 81, 92, 92B i 74 del cementeri de Paterna, ha subratllat que la decisió de l’Ajuntament “viola la Llei de Memòria Democràtica (20/2022), atès que es manté una exaltació franquista en un lloc públic amb gran afluència de gent”. En la mateixa línia, Matías Alonso, del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana, ha recordat que “aquestes plaques s’han de retirar i conservar-se en espais visitables (com museus), no merament reubicades en llocs públics”.
Per part seua, el regidor de Patrimoni, Xavier Martínez (PSPV), assegura que la decisió és legal i que el cementeri “és un lloc de descans dels morts, no un espai d’ostentació”. Justifica la conservació de les plaques pel seu “valor històric” i afirma que “no es veuen pràcticament gens”, que “has d’acostar-te per a veure-les”. A més, afirma que “és discutible que les persones que apareixen a les plaques hagen de ser interpretades com a exaltació del franquisme” i que “han acatat la resolució de Conselleria de 2021 per a no tindre problemes legals”.
Tot i això, reconeix que “la intenció és tapar els elements enaltidors del feixisme com Jose Antonio Primo de Rivera, però no llevar les plaques” i que “han renunciat a obrir un debat ciutadà sobre què fer amb les plaques”.
Incoherència ètica del PSPV
Les associacions memorialistes consideren que el gest de l’Ajuntament suposa una greu vulneració dels principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Afirmen que “les víctimes del franquisme i les famílies percebem el manteniment de les plaques com una humiliació continuada, com un segon assassinat”.
També denuncien la incoherència ètica del PSPV, impulsor a nivell estatal de la llei que ara desatén a escala local. Recorden que moltes de les víctimes del franquisme ho foren pel seu vincle amb el PSOE, i per això exigeixen que el consistori actue “contra tot discurs, acte i símbol feixista, no normalitze símbols d’un règim repressiu apel·lant al revisionisme i la inacció”.
Les crítiques s’estenen també a l’ús simbòlic del cementeri, que tot i ser espai de memòria funerària, “també és un lloc públic”. Mantindre en aquest espai símbols feixistes, afirmen, equival a “transmetre la idea que la memòria franquista té un lloc en la memòria col·lectiva” i pot esdevenir un espai de “victòria simbòlica de la dictadura”.
Els col·lectius antifeixistes denuncien la decisió com una forma de violència simbòlica: “Legitima el relat feixista, normalitza l’odi i la repressió com a part ‘natural’ de la història”. Consideren que la reubicació de les plaques, sense cap contextualització ni museïtzació, representa un blanqueig del franquisme.
“El gest representa inacció política davant la memòria feixista. És oposició als valors democràtics i antifeixistes que el PSPV, teòricament, diu defensar”, afirmen. “La memòria no és neutra: és una eina per construir valors democràtics i evitar la repetició dels errors històrics”, remarquen.
També critiquen que no s’haja aprofitat l’ocasió per generar un espai de reflexió pedagògica i antifeixista. “La conservació històrica només és legítima si va acompanyada d’una crítica clara i un context pedagògic”, insisteixen.
Finalment, els col·lectius han fet una crida a la mobilització cívica i a la responsabilitat dels mitjans: “Cal fer públic aquest atac a la memòria democràtica, assenyalar els responsables polítics, exigir la retirada immediata de les plaques i fer pedagogia antifeixista. La memòria no és una qüestió estètica ni administrativa: és un pilar fonamental dels drets humans i de la democràcia”.
