Aquesta setmana, l’agricultor, membre de la comissió executiva de la Unió Llauradora i Ramadera i influencer, Nando Durà, alertava en un vídeo que moltes de les paelles de Falles es cuinaran amb arròs importat, ja que les empreses valencianes continuen portant-lo de fora i comercialitzant-lo sense indicar-ne l’origen real. De fet, la Unió Llauradora adverteix que les importacions d’arròs han crescut un 15% el 2024, principalment de països com Myanmar, l’Argentina i l’Uruguai. Això ha provocat una caiguda del 8% en els preus del redó i del 15% en l’índica, ofegant encara més el sector.
La situació de l’arròs valencià és paradigmàtica del sector agrícola valencià, que travessa una crisi continuada, agreujada per les polítiques europees que permeten una entrada massiva d’aliments importats sense controls rigorosos. Els productors denuncien la falta de protecció davant la competència deslleial de països tercers, que venen productes a preus irrisoris gràcies a costos laborals baixos i normatives menys estrictes.
Productes del camp de tota classe arriben sense garanties de qualitat ni requisits sanitaris equiparables als que compleixen els agricultors valencians. La Unió Llauradora ha reclamat en reiterades ocasions un increment dels controls als aliments importats i una clàusula de salvaguarda per protegir el sector, però les institucions europees prioritzen els acords comercials amb tercers països en detriment dels productors locals, posant per davant la globalització econòmica neoliberal a la nostra salut, la qualitat de vida i el dret a viure dignament dels llauradors valencians.
Aquesta situació es veu agreujada en el cas de l’arròs per la proposta de declarar l’Albufera com a Reserva de la Biosfera. Encara que sobre el paper podria semblar un reconeixement positiu, la Unió Llauradora tem que acabe imposant més restriccions i càrregues als agricultors, que ja han d’afrontar limitacions en l’ús de fitosanitaris i l’increment dels costos laborals. Sense ajudes reals ni mesures de suport efectives, aquesta declaració podria ser un nou colp per als arrossers valencians.
En aquest sentit, malgrat que l’aiguamoll compleix els requisits i atresora grans valors culturals i naturals, una entitat com ara Acció Ecologista-Agró s’oposa a la proposta de declaració, que considera «precipitada en les formes i en el fons», i que a més es promou «mentre es destrueix l’horta que l’envolta», atés que aquesta àrea conreada, que està present en tot el parc, també conté aquests atributs.
La passivitat de les institucions europees i la falta de polítiques que garantisquen la viabilitat del camp valencià estan portant al límit els nostres agricultors. La permissivitat amb les importacions descontrolades i l’encariment dels costos fan inviable la continuïtat de moltes explotacions.
Sense una actuació immediata, el País Valencià corre el risc de perdre un sector essencial per a la seua economia i la conservació del territori. És imprescindible exigir polítiques que posen fi a la competència deslleial i defensen el treball dels nostres agricultors, garantint un futur digne per al camp valencià. Tot això preservant també, en el cas de l’arròs, el patrimoni ambiental de l’Albufera de València.
