«L’agenda mediàtica està dominada per les estructures del poder»

Dimecres passat, 25 d’octubre, es va celebrar al Centre del Carme de Cultura Contemporània de València la jornada «Dret d’accés, dret a saber. El dret constitucional d’accés dels grups socials als mitjans de comunicació. Experiències audiovisuals innovadores», organitzada per l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM) i la Fundació Horta Sud. Un esdeveniment que se suma a altres iniciatives dutes a terme des del 2022 per ACICOM que pretenen «cridar l’atenció i aportar solucions, davant l’incompliment general d’aquest dret, que afecta la qualitat de la dieta mediàtica i cultural de la ciutadania, a pesar que està reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans (article 19) i en la Constitució Espanyola (article 20.3)», assenyala l’entitat.

Els organitzadors de la jornada subratllen que «l’ús dels audiovisuals com a eina de comunicació, especialment els audiovisuals que aporten una mirada inquieta sobre la nostra societat, és de vital importància per a avançar en l’empoderament de la ciutadania, creant consciència social dels temes que avui conformen la nostra realitat social, econòmica, de salut, d’igualtat, etc.» Perquè, continuen, «els audiovisuals han demostrat el seu poder per oferir visions crítiques de la realitat i a la vegada donar visibilitat aquelles tesis que suposen un punt de vista compromés per millorar la nostra societat, incloent-hi els agents implicats en aquests canvis».

Tanmateix, Carmen Rodríguez, representant de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, va remarcar que «l’agenda mediàtica està dominada pels partits polítics, les institucions, les empreses i totes aquestes estructures del poder», ja que «normalment, els mitjans de comunicació no recullen les veus de les persones afectades per aquestes polítiques». «Tampoc no existeix consciència entre la ciutadania que té dret a participar-hi i que s’escolte la seua veu».

Rodríguez va intervindre en la taula rodona «El dret d’accés dels grups socials mitjançant les produccions audiovisuals» junt amb Ana Noguera Montagud, membre del Consell Valencià de Cultura; Carmen Montalbá Ocaña, Doctora en sociologia i professora Universitat de València, i Julia Sanchis Sánchez, membre de La Comarca Científica, Especialista en Gènere, Polítiques Públiques i Govern Obert. Abans s’havia dut terme la inauguració de la jornada amb la presència de Juan Medina Cobo, president d’ACICOM; Julio Huerta Balastegui, director de la Fundació Horta Sud; Joaquin Martin Cubas, director de la Càtedra PAGODA, i José Salvador Tárrega Cervera, director general de Transparència i Participació de la Generalitat Valenciana.

«Un dret constitucional que no s’ha estrenat»

Posteriorment, en la taula Rodona «Línies i accions per garantir l’acompliment del dret d’accés», hi van participar José Ignacio Pastor Pérez, fundador i president d’honor d’ACICOM; Rafael Alborch Bataller, membre del Consell Rector de la CVMC (Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació); Albert Vicent Responsable Projecció Social d’À Punt, i Lina Soler Quilis, membre del Consell de la Ciutadania i membre de la Comissió Mixta per garantir el Dret d’Accés en la CVMC.

José Ignacio Pastor va insistir que «parlem d’un dret constitucional que sembla que no s’ha estrenat, la qual cosa diu molt poc dels distints parlaments i governs que no han aplicat el que diu la Cosntitució». En aquest mateix sentit es va expressar Joaquín Martín, que en unes declaracions va indicar que «sense el dret dels grups socials a l’accés als mitjans públics, perquè es puguen sentir les diferents veus, no tenim una democràcia plena». Per part seua, Albert Vicent va ressaltar que «dret d’accés caldria fer-lo extensiu als mitjans privats en la mesura que són concessionaris del dret d’una explotació d’informació pública».

Un dret recollit per la CVMC

ACICOM destaca que «el dret d’accés està arreplegat no només com a dret constitucional, sinó en la mateixa llei de creació del servei públic de radiodifusió valencià, en l’Acord Marc i en els contractes programes de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), així com en el seu llibre d’estil». Així, al País Valencià, en el marc normatiu, «hi apareixen les dues modalitats per a exercir el Dret d’Accés dels grups Socials, com fan la resta de mitjans: la directa i la global; però a més, contempla una que és especialment nova: garantir el dret d’accés mitjançant la fórmula de convenis i de publicitat a risc», explica.

En aquesta línia, l’entitat desitja «explorar aquesta modalitat que pot donar peu a la creació de grans sinergies entre els mitjans de comunicació, els grups socials i la producció audiovisual», ja que «existeixen nombrosos convenis entre la CVMC o À Punt i entitats cíviques, socials, universitats, etc. que han iniciat un camí molt suggeridor».

També destaca algunes iniciatives de la societat civil «que valoren l’existència i activitats desenvolupades per les entitats cíviques», com ara projecte «Qui és Qui» de la mateixa associació i la seua vehiculació mitjançant el programa «València Klara i Transparent» de Ràdio Klara, l’esforç comunicatiu que fa cada dia La Ràdio i Televisió del Poble, o productes audiovisuals com els que duu a terme La Cosecha, la Fundació Horta Sud, etc.

En la jornada «Dret d’accés, dret a saber», hi han col·laborat la Càtedra PAGODA (Universitat de València – Presidència GVA), l’Institut Valencià de Cultura i el Consorci de Museus i el Consell Valencià de Cultura.