El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet un gir de 180 graus a la causa dels exiliats catalans del Procés. Les conclusions de l’Advocat General, respecte a la causa de fons de les euroordres dictades pel Tribunal Suprem contra Carles Puigdemont, Clara Ponsati, Toni Comin i Lluís Puig donen la raó per primera vegada al jutge Pablo Llarena quant a l’execució de l’extradició dels polítics catalans per les autoritats belgues i la possibilitat que s’expedeixen tantes ordres de detenció com facen falta. El principi de reconeixement mutu dels sistemes judicials dels estats membres de la Unió està en el fons d’aquest informe que el tribunal europeu, amb seu a Luxemburg, haurà de tindre en compte a l’hora de dictar sentència.
Aquestes conclusions, que no són vinculants per a la Sala que ha de dictar sentència, critiquen la negativa d’extradició del conseller Lluís Puig i estimen que el jutge Pablo Llarena pot dictar tantes euroordres de detenció com li convinga. Recordem que el president Puigdemont ja va ser detingut a l’Alguer ara fa un any en una reactivació de l’ordre de detenció a terres italianes.
Segons l’advocat general Richard de la Tour, una autoritat judicial no pot denegar l’execució d’una ordre de detenció europea basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu de la persona reclamada si no es demostra l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el sistema judicial de l’estat membre emissor. Si no hi ha deficiències de tal naturalesa, no es pot fundar una denegació de l’execució en l’al·legació que el tribunal emissor no té competència per dictar aquesta ordre i per enjudiciar la persona reclamada.
Rebutja la falta de competència del Suprem
Els tribunals belgues han estat denegant sistemàticament les extradicions dels exiliats catalans basant-se en la vulneració dels drets fonamentals per part de l’estat espanyol a la causa del Procés i per una qüestió formal, com ara la falta de competència del Tribunal Suprem per a dirimir aquesta causa. Les defenses, encapçalades per l’advocat Gonzalo Boye, sempre han mantingut que el tribunal competent era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons el principi del dret del «jutge natural predeterminat per la llei».
El Tribunal Suprem va plantejar al Tribunal de Justícia europeu determinades qüestions suscitades en el marc del procés penal incoat contra Puigdemont, Comín, Ponsati i Puig després de l’1 d’octubre de 2017, per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. L’advocat general Richard de la Tour recorda al seu escrit que contra alguns dels processats que van abandonar Espanya, entre ells Lluís Puig Gordi, s’han dictat ordres de detenció europees (en endavant, ODE). Els tribunals belgues van denegar l’execució de l’ODE dictada contra Puig basant-se en l’existència d’un risc de vulneració del seu dret a ser jutjat per un tribunal establert per la llei, per apreciar que la competència del Tribunal Suprem per jutjar les persones reclamades no tenia una base jurídica expressa.
El Tribunal Suprem es preguntava, en la qüestió prejudicial presentada davant el TJUE, “si una autoritat judicial d’execució es pot negar a executar una ODE sobre la base d’un motiu de denegació de l’execució que no figura a la Decisió Marc”. Les ordres europees de detenció estan regulades de forma molt estricta per una Decisió Marc adoptada per tots els estats membres de la UE.
Els dubtes del jutge Llarena
El jutge del Suprem, Pablo Llarena, també va exposar els dubtes «sobre la facultat que poguera disposar l’autoritat judicial encarregada de l’execució d’una ODE, per una banda, per a apreciar la competència de l’autoritat judicial emissora, en virtut del dret nacional de l’Estat emissor, per jutjar els processats, i, per altra banda, per denegar l’execució d’aquesta ODE per una suposada vulneració dels drets fonamentals del processat». El Tribunal Suprem considera que els tribunals belgues no van tenir en compte ni la interpretació realitzada pels tribunals espanyols ni la circumstància que les parts van gaudir d’un recurs judicial de primer i segon grau davant de les ODE lliurades contra elles.
Llarena es referia a les reiterades denegacions de les extradicions pels jutges belgues, que van posar en dubte el sistema judicial espanyol i l’estat de dret al·legant vulneracions de drets fonamentals i qüestions processals formals, com la manca de competència territorial del Suprem per a jutjar els polítics del Procés, d’acord amb el sistema judicial espanyol.
El Tribunal Suprem nega la major respecte a les resolucions dels tribunals belgues i assenyala que s’ha de pronunciar sobre el manteniment o la retirada de l’ODE existents i pregunta al Tribunal de Justícia sobre la possible emissió de noves ODE.
En les conclusions que presenta avui, l’advocat general Jean Richard de la Tour proposa al Tribunal de Justícia que responga, en primer lloc, si la Decisió Marc relativa a l’ODE s’oposa al fet que una autoritat judicial d’execució rebutge l’execució d’una ODE sobre la base d’un motiu de denegació de l’execució previst en el dret nacional, però no previst en aquesta Decisió Marc.
En efecte, segons l’advocat general, si bé el Tribunal de Justícia ha ampliat els supòsits en què és procedent denegar l’execució d’una ordre de detenció europea més enllà dels motius de no execució expressament esmentats a la Decisió Marc, sempre ha de fonamentar el seu raonament en disposicions de la Decisió Marc. En conseqüència, no es pot admetre un motiu de denegació de l’execució previst en el dret nacional d’un estat membre que no tinga el fonament en una disposició d’aquesta Decisió Marc tal com la interprete el Tribunal de Justícia. Les autoritats belgues es basaven exclusivament en el seu dret nacional.
Vulneració de drets fonamentals
En canvi, la Decisió Marc no s’oposa a una disposició nacional que preveu la possibilitat que una autoritat judicial d’execució denegue l’execució d’una ODE si té raons serioses per considerar que tindria com a efecte vulnerar els drets fonamentals de la persona que es tracte. No obstant això, s’ha de considerar així sempre que aquesta disposició s’aplique de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia que fixa les condicions estrictes d’acord amb les quals es pot produir aquesta denegació.
Per tant, una autoritat judicial d’execució no es pot basar en una disposició semblant per denegar obligatòriament i automàticament l’execució d’una ODE en cas que s’al·legue la vulneració dels drets fonamentals de la persona de què es tracte. Sols es pot considerar la jurisprudència del TJUE, que estableix uns casos molts estrictes i determinats.
En segon lloc, l’advocat general estima que la Decisió Marc no permet a una autoritat judicial d’execució controlar si una autoritat judicial emissora és competent, en virtut del dret de l’estat membre emissor, per dictar una ODE. Autoritzar aquest control contravindria el principi d’autonomia processal, d’acord amb el qual els estats membres poden designar en el seu dret nacional l’autoritat judicial competent per dictar ODE, i el principi de reconeixement mutu, “pedra angular” de la cooperació judicial en matèria penal en virtut del qual l’execució de l’ODE constitueix la regla, mentre que la denegació de l’execució es concep com una excepció que ha de ser objecte d’interpretació estricta.
Els tribunals belgues havien considerat, d’acord amb les al·legacions de les defenses, que el Tribunal Suprem no era l’òrgan competent per a jutjar els polítics catalans. L’advocat De la Tour estima que no els correspon als jutges belgues decidir sobre la competència processal d’acord amb el sistema judicial nacional d’un altre estat membre, perquè està fora de les facultats que els dona l’ODE i va en contra de l’esperit d’aquesta norma, que és el reconeixement de les decisions d’un jutge d’un altre estat membre, sense posar en dubte la seua autoritat d’acord amb un estat de dret.
Risc real
En tercer lloc, l’advocat general considera que, d’acord amb la Decisió Marc que regula les ODE, l’autoritat judicial d’execució no pot denegar l’execució d’una ODE quan no dispose de dades que permeten demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzats, l’existència d’un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un jutge establert prèviament per la llei, segons es garanteix a l’article 47, paràgraf segon, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
I tampoc es pot basar en una causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor. De la Tour estima que, quan no hi ha aquestes deficiències, no és possible que l’autoritat judicial d’execució dubte que, a través de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona de què es tracte podrà aconseguir que es declare i, si escau, corregisca o sancione una eventual vulneració del seu dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un tribunal establert prèviament per la llei. Referent a això, l’advocat general subratlla que les persones contra les quals se segueix el procés penal de què porta causa aquest assumpte tenen a la seua disposició vies de recurs a l’estat membre emissor a fi que es controle, fins al nivell del tribunal Constitucional, l’observança d’aquest dret fonamental.
L’advocat general recorda que, a diferència del dret a no patir tractes inhumans o degradants, protegit per l’article 4 de la Carta dels Drets Fonamentals, que és un dret absolut, el dret fonamental a un procés equitatiu no és absolut i pot ser objecte de limitacions. També recorda que el principi de confiança mútua entre els estats membres, que té una importància cabdal, ja que permet la creació i el manteniment d’un espai sense fronteres interiors, s’ha d’aplicar plenament, de manera que es puguen assolir l’objectiu d’acceleració i simplificació de la cooperació judicial que persegueix la Decisió Marc i l’objectiu de lluitar contra la impunitat.
De la Tour observa que una comprovació en profunditat, per part de l’autoritat judicial d’execució, de l’existència d’un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu quan no hi haja deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor no seria sinó l’expressió d’una desconfiança envers els tribunals d’aquest estat membre, contrària als principis de confiança i reconeixement mutus que formen els fonaments del sistema de lliurament entre estats membres establert per la Decisió Marc.
Noves ordres de detenció
Pel que fa, en darrer lloc, a la possibilitat que el Tribunal Suprem dicte noves ODE, l’Advocat General considera que la Decisió Marc no s’oposa que una autoritat judicial emissora dicte contra la mateixa persona una nova ODE adreçada a la mateixa autoritat judicial d’execució quan aquesta haja denegat l’execució d’una ODE anterior contravenint el dret de la Unió, després d’haver examinat si l’emissió d’aquesta nova ODE té caràcter proporcionat.
L’objectiu de lluitar contra la impunitat advoca efectivament a favor de la possibilitat que s’emeten contra la mateixa persona diverses ODE dirigides a la mateixa autoritat judicial d’execució per tal de processar-la penalment o d’executar la pena que se li haja imposat. Imposar un límit al nombre d’ODE que es poden lliurar suposaria posar en dubte l’efectivitat del sistema de cooperació judicial i debilitar els esforços encaminats a sancionar de manera efectiva les infraccions dins de l’espai de llibertat, seguretat i justícia.
