Augment de les persones sense llar i del barraquisme, famílies vivint en càmpings i caravanes, relloguer d’habitacions –fins i tot la mateixa cambra a dues persones diferents- o habitatge vinculat al lloc de treball en el cas de cuidadores internes… Aquesta és la realitat relacionada amb l’habitatge per a molta gent –molta més de la que sovint es vol admetre- segons ho descriu un estudi recent elaborat pel Col·legi Oficial de Treball Social de València (Cotsval).
L’informe alerta que les dificultats per accedir o mantenir un habitatge ja són la principal entrada cap al món de l’exclusió social i que aquestes ja afecten a un perfil cada volta més gran de persones, incloses moltes amb una faena o ingressos estables però que tot i açò no poden fer front a una pujada de preus –sobretot en el lloguer- que s’ha disparat des de l’inici de la pandèmia de la Covid i que expulsa cada volta més gent d’una necessitat que, recordem, és un dret humà fonamental.
L’increment dels preus de lloguer han multiplicat les pràctiques de compatir pis més enllà de l’etapa estudiantil i del relloguer d’habitacions, fins al punt que «El preu d’un pis de lloguer ja no es calcula en la seua globalitat, sinó que s’estableix un preu per habitació i es multiplica pel nombre d’habitacions», segons pot llegir-se a l’estudi de Cotsval. Ara mateix, en tota l’àrea metropolitana de València és pràcticament impossible trobar una habitació per menys de 250 euros. I en alguns casos se n’arriben a demanar 450 o 500.
Aquesta situació ve acompanyada de l’increment d’abusos i estafes, incloent el lloguer d’habitatges sense condicions d’habitabilitat, preus abusius, expulsions il·legals, amuntegament i, fins i tot sospites de casos d’abusos sexuals, encara que els mateixos treballadors socials reconeixen de la dificultat de confirmar per les resistències de les potencials víctimes a verbalitzar o denunciar. També s’inclouen exigències extremes, que poden anar des de fiances abusives a l’obligació de contractar assegurances o altres despeses que no corresponen al llogater, fins i tot, en casos més extrems, el lloguer d’una habitació soles per uns dies a la setmana o hores al dia, per tal de poder llogar el mateix espai a dues persones diferents.
Un dels perfils més dramàtics és el de les anomenades «internes», treballadores –és un col·lectiu format quasi exclusivament per dones- a cura d’una persona depenent durant les 24 hores del dia, residint per tant a la casa del client. Aquesta situació provoca que la pèrdua de la faena supose automàticament la pèrdua de l’habitatge, el que incrementa la seua precarietat i vulnerabilitat.
Nous perfils d’exclusió
L’estudi de Cotsval certifica que les minories ètniques, persones migrades, o racialitzades, exreclusos o gent amb problemàtiques socials, són les que tenen més problemes d’accés a l’habitatge.
L’increment desorbitat dels preus del lloguer, però, ha multiplicat l’interés dels propietaris per expulsar els inquilins o per apujar-los la renda dramàticament. L’estudi assenyala l’entrada de grans fons d’inversió en el negoci del lloguer d’habitatges com un dels fenòmens darrere aquest increment del preu dels lloguers, que en alguns casos pot arribar a suposar el 80% dels ingressos dels inquilins. L’onada alcista, però, arriba a tot el sector. «Propietaris particulars –expliquen des de Cotsval- cancel·len els contractes vigents, pugen el preu de la mensualitat de manera brusca i
amenacen amb tirar-los quan l’inquilí intenta negociar o protesta. D’altra banda, qualsevol canvi en les circumstàncies de la família inquilina serveix també de pretext per a realitzar un nou contracte de lloguer amb noves condicions o quan la propietària de l’habitatge mor, els hereus cancel·len els contractes i exigeixen preus més alts».
Açò ha suposat que cada volta més gent i amb perfils més diversos estiguen afectats per la problemàtica d’accés i manteniment d’un habitatge. Des de gent major a famílies treballadores, que feia molta anys que no eren sectors especialment afectats, ara cada volta ho són més. També les famílies, amb menors al càrrec, troben més dificultats en necessitar més espai.
«Les situacions de pèrdua d’habitatge no serien tan dramàtiques i amb conseqüències tan greus si hi haguera una major accessibilitat a un nou habitatge. No obstant això, en els últims anys s’ha observat un increment exponencial del preu dels habitatges llogats i de les habitacions llogades en pisos compartits», avisa l’informe.
Amb tot, els treballadors socials testifiquen que «l’ocupació no constitueix un percentatge elevat dels casos» i que la gran majoria d’ocupacions es donen en «immobles propietat d’entitats bancàries i que es trobaven sense ús».
Pisos turístics i parc públic d’habitatge
Entre els motius de ‘increment de preus, l’estudi destaca l’increment de pisos destinats al lloguer turístic, on la rendibilitat de la propietat es multiplica.
Des de Cotsval s’aposta per la creació d’un parc públic d’habitatge per tal de poder resoldre bona part de l’actual problemàtica. Reconeixen els esforços en aquest sentit realitzats per la conselleria d’Habitatge durant la darrera legislatura, però constaten que aquest continua «sent molt escàs i, per tant, inaccessible».
A més, critiquen les traves administratives per accedir a aquests habitatges, com són els tràmits exclusivament electrònics –en una població amb alts grau d’analfabetisme tecnològic-, dificultat per accedir a la cita prèvia i caducitat de les llistes d’espera, assenyalats com els problemes més greus.
Els treballadors socials destaquen la «frustració» que suposa la inexistència d’alternatives habitacionals en cas de pèrdua de l’habitatge, fins i tot en casos de famílies amb menors. «La resta de serveis finalitza el seu treball informant que ‘no hi ha plaça’ o ‘no hi ha habitatge’, però nosaltres som les que hem d’enfrontar-nos a aquesta realitat amb les persones davant sense oferir cap recurs alternatiu ni cap mena de resposta protectora de la unitat familiar», conclouen des del Cotsval.
