Una popular dita assegura que quan plou, a tot arreu la gent agarra el paraigua menys a València, que agarra el cotxe. La nul·la tolerància dels valencians a la pluja és mítica, però l’acampada per l’habitatge instal·lada a la plaça de l’Ajuntament des del dissabte 19 d’octubre a la nit, pareix disposada a acabar, també, amb aquest tòpic.
«Hem sobreviscut al diluvi» explica un missatge enviat al canal de Telegram que s’ha habilitat per informar de l’organització i les activitats que s’hi fan. Tot una declaració d’intencions de la seua determinació, però també de com d’èpic son a a València estar-se fora de casa un dia de pluja.
Des de diumenge al matí, en només dos dies, l’aspecte de l’acampada ha canviat molt. No sold les tendes s’han més que duplicat i ja superen la quarantena, sinó que l’espai central s’ha habilitat amb tendals per tal de poder mantenir una activitat quotidiana malgrat l’oratge.
A mig matí d’un dimarts, la presència de gent és més aviat discreta, però l’activitat no para. En un rogle de cadires i armats amb mòbils i portàtils, uns activistes s’encarreguen de la comunicació interna i externa i també de respondre als nombrosos missatges de moviments d’altres ciutats, però també dels col·lectius de barri de València mateix. A diferència del 15-M, aquesta acampada no sorgeix sobre el buit, sinó que ja existeix una xarxa de col·lectius per l’habitatge i veïnals –representada per espais com Entrebarris, la PAH, la FAVV o el Sindicat de l’Habitatge– amb arrelament a molt barris, però l’impuls de la manifestació de dissabte i el debat generat per l’acampada està fent créixer el moviment, amb la creació, per exemple, d’una nova assemblea veïnal a Algirós.
En una gran taula, alguns dels activistes organitzen les donacions de menjar, material d’abric i higiene que els arriben. La solidaritat ha estat tan gran que els ha desbordat i, per exemple, de pa en tenen tant que l’estan redistribuint per altra gent que el necessita. «Quan va començar a ploure van aparèixer unes veïnes amb caldo calent per tal que poguérem aguantar millor. Un altre va comprar una pila d’impermeables i ens els va portar», explica una de les activistes que destaca la importància d’aquesta solidaritat. «No tothom pot quedar-se a dormir, però hi ha moltes altres formes de contribuir a l’acampada», explica.
Pel que fa a la pluja, es reafirma en el fet que no els farà desistir: «no podem controlar el temps, però podem preparar-nos per a suportar-ho». Reconeix que amb mal oratge l’acció és més dura i dificulta que gent s’hi sume però insisteix en que, per ara, el nombre d’acampats no para de créixer i posa l’accent en una altra direcció: «hi ha molt gent que no té casa i també ha d’aguantar aquest temps, alguns, de fet, s’han sumat a l’acampada. No seria massa conseqüent deixar-ho córrer a la primera pluja».
«Ni govern espanyol ni govern local»
Per ara l’acampada no té data de finalització i pretenen mantindre-la «mentre siga útil». A diferència d’altres intents d’acampades post 15-M, aquesta volta no pareix que les autoritats tinguen massa pressa per desallotjar-la.
La delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé ha destacat que la policia no «intervindrà» mentre l’acampada es mantinga «pacífica» i «no s’altere l’ordre públic», assegurant que la presència policial a la plaça és «preventiva». Un punt amb el que discrepen les activistes, que expliquen que s’ha identificat algunes persones de l’acampada i també que els agents els graven de forma recurrent. Accions que consideren que intenten «ficar-los por» i «desincentivar la participació».
En tot cas, qui hauria de demanar el desallotjament hauria de ser l’alcaldessa Maria José Catalá, ja que l’ús de la via pública depén de l’Ajuntament. Encara que en privat, fonts pròximes a l’equip municipal asseguren voldria desallotjar la plaça, públicament ha declarat que sent «empatia» pels manifestants.
Des de l’acampada recorden que «la seua empatia, ni la del govern espanyol ni la del govern local, no ens serveixen per a res. El que volem són solucions al problema».
