Els estudiants universitaris pateixen més problemes d’ansietat, dediquen menys hores a l’estudi i creix el pes del treball com a font d’ingrés per a pagar-se els estudis, segons l’informe de la Xarxa Vives d’Universitats titulat Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-2025). L’estudi, presentat aquest dimecres a la Universitat de Barcelona (UB), s’ha elaborat a partir de 45.000 estudiants de 20 universitats i 1.700 titulacions del País Valencià, Catalunya, les Balears i Andorra.
“Aquesta quarta edició consolida Via Universitària com una de les enquestes més àmplies i rigoroses del sistema universitari europeu, i posa dades al servei de la reflexió i la formulació de polítiques públiques per a una universitat més justa, inclusiva i connectada amb la realitat de l’estudiantat”, assenyala l’entitat, que reclama “polítiques d’equitat, gènere i benestar”.
Finançament i pressió econòmica
Segons l’informe, el finançament dels estudis universitaris recau majoritàriament en les famílies (que cobreixen el 49,98% de les despeses); el sistema de beques suposa el 13,90% dels ingressos dels universitaris i hi ha una “forta crescuda” de la importància del treball durant el curs per a costejar-se la carrera.
El professor titular d’Economia de la UB, Ernest Pons, ha assenyalat que “la pressió econòmica dificulta l’experiència universitària” i que l’origen social dels estudiants i el seu suport familiar contínua condicionant l’accés i l’elecció dels estudis. Així, la classe social alta representa el 63 % dels estudiants de grau i el 61 % dels de màster, mentre que els estudiants amb perfils més vulnerables es concentren en àrees com Humanitats, Ciències Socials i Salut, sovint amb trajectòries acadèmiques més difícils o interrompudes.
Treball i habitatge
Les dades assenyalen que 1 de cada 10 estudiants té un treball a temps complet, i que la majoria d’estudiants (el 76,1%) es dediquen de forma “quasi exclusiva” als estudis (en cas que treballen, ho fan de manera ocasional un 22,2% d’alumnes).
Pel que fa a l’habitatge, 6 de cada 10 viuen amb els pares i només un 26,4 % opta pel lloguer compartit, posant en evidència les dificultats d’accés a l’habitatge. També s’identifica un increment del lloguer compartit respecte edicions anteriors (26,4 %).
A més, es constata una “reducció general” d’hores dedicades a l’estudi: la mitjana se situa en 22,8 hores per crèdit, una tendència a la baixa respecte a edicions anteriors de l’informe; i es recupera el temps dedicat a aficions i vida social però sense arribar a nivells d’abans de la pandèmia.
Bretxa de gènere i salut mental
Així mateix, continua havent-hi bretxa de gènere en l’àmbit universitari, amb una polarització entre titulacions més masculinitzades i altres més feminitzades: “Les titulacions masculinitzades són triades per les eixides laborals i el sou, mentre que les feminitzades per les aptituds o la vocació professional”, assenyala Pons, la qual cosa perpetua les desigualtats de gènere en el mercat laboral.
El catedràtic de Sociologia de la Universitat de València (UV), Ramon Llopis, assegura que l’ansietat i els problemes de salut mental continuen afectant els estudiants universitaris: 1 de cada 4 alumnes (el 26,4% en 2024 enfront del 23,4% en 2021) afirma haver patit ansietat alguna vegada i “augmenten els casos amb diagnòstic mèdic”.
D’altra banda, baixa la incidència conjuntural de la depressió (del 25,9% en 2021 al 22,8% de l’alumnat el 2024) i Llopis considera important que les universitats tinguen en compte les problemàtiques de la comunitat universitària, “perquè la universitat continua sent un espai de socialització”.
Universitat no presencial
El catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB, Miquel Martínez, assenyala que la universitat no presencial ha crescut “de manera significativa” i que 1 de cada 5 estudiants enquestats cursen en una universitat amb modalitat a distància.
Destaca en franges d’edat en les quals abans no era freqüent la modalitat no presencial, com entre els alumnes menors de 26 anys: “Un dels motius és perquè permet la compaginació amb altres activitats laborals i familiars i perquè s’ajusta millor al perfil dels estudiants”. “Això ens ha de fer pensar quins aspectes de la universitat no presencial fa que siga més eficient o atractiva. Ens ha de fer pensar des de la universitat presencial el fet d’abordar itineraris més flexibles o un recorregut acadèmic més ajustat als interessos laborals i personals”, indica.
Vinculació universitària
La vinculació amb la universitat, però, continua sent un repte. El 80 % de l’estudiantat no participa en cap òrgan ni entitat universitària i el 22,9 % se sent “ignorat per les institucions”. En canvi, el 71 % dels estudiants practica esport, encara que majoritàriament fora del campus.
Finalment, el treball mostra que la mobilitat internacional es recupera —més del 10 % ha fet estades a l’estranger— i que els màsters són cada vegada més decisius per a la inserció laboral, amb un 26,3 % d’estudiantat internacional.
Amb aquest informe, la Xarxa Vives reclama “polítiques d’equitat, gènere i benestar” que connecten millor amb les realitats de l’estudiantat i aposten per una universitat més inclusiva i transformadora.
