Mentre les mesures contra el valencià del govern de PP i Vox comencen a implementar-se, també creix la resistència de la societat civil. Una de les últimes propostes és la Xarxa de Centres Insubmisos, una iniciativa del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a escala de tot el domini lingüístic per tal d’utilitzar les ferramentes de la desobediència civil en defensa de la llengua als centres educatius.
Des del sindicat estudiantil afirmen que «els atacs a la llengua no són fets aïllats, sinó que formen part d’una estratègia global dels estats espanyol i francès per tal d’homogeneïtzar-nos» davant la qual no «n’hi ha prou amb les accions parlamentàries» sinó que cal fomentar la «resistència de les comunitats educatives».
Així, la Xarxa de Centres Insubmisos pretén endegar una campanya de desobediència civil als centres educatius de tot l’àmbit lingüístic valencià per tal de desobeir tant les lleis del plurilingüisme que puga aprovar el govern valencià de PP i Vox com les imposicions judicials, com l’obligació d’impartir un mínim del 25% de classes en castellà recollida en una sentència del Tribunal Suprem. La campanya funcionaria a nivell individual –amb professors i alumnes que es negarien a fer classes en castellà- però l’objectiu del SEPC és sobretot «reforçar les comunitats educatives» i que siguen els conjunts dels centres els que s’adherisquen a la iniciativa. En aquesta campanya, la Xarxa de Centres Insubmisos tindria la funció de «potenciar el suport mutu entre centres per dificultar mesures legals en contra» i «organitzar la desobediència activa». Aquests comptarien, a més, amb el suport jurídic del col·lectiu Alerta Solidària per tal de defensar-se de possibles accions judicials.
Els centres adherits formalment a la Xarxa comptaran amb un element identificador i també una comissió interna de seguiment, per tal d’assegurar que no s’imparteixen classes en castellà.
La campanya, va presentar-se dilluns 15 al Centre Social Terra de València, amb la participació del docent i sindicalista de la COS Josep Villarroya, encarregat d’analitzar la situació lingüística després de l’arribada al govern de la nova coalició de dretes. Villarroya va destacar les primeres mesures preses contra el valencià, com l’eliminació de l’Oficina de drets Lingüístics o les retallades a l’Escola Oficial d’Idiomes, i va alertar també de la nova Llei Educativa que està per vindre que suposarà «el retorn a la segregació lingüística de les línies» . En aquest darrer sentit va lamentar que «el Botànic no haguera arribat fins al final» i no haguera convertit el valencià en un dret fonamental i en la llengua vehicular de l’educació.
