El passat 22 de febrer dos blocs d’edificis van quedar devastats per les flames al barri de Campanar, a la ciutat de València. El succés va provocar una desena de morts i un seguit de danys irreparables. Sis mesos després d’aquest moment tal complicat, els qui van perdre la casa en aquell moment miren d’encarar el futur.
Molts dels qui vivien en aquests pisos eren inquilins i encara viuen als immobles que l’Ajuntament els va oferir. Inicialment l’estada en aquestes cases havia de ser de tres mesos que, complert el termini, es va duplicar. Segons dades del consistori, encara hi ha 41 famílies vivint en aquests pisos.
El termini de sis mesos concedit per la màxima institució municipal clou dilluns 26 d’agost i l’Ajuntament ha recordat que l’objectiu d’aquests pisos, ubicats al barri de Safranar, és que siguen adjudicats per al lloguer assequible. Alguns d’aquests immobles, de fet, ja han sigut entregats a les famílies sota aquestes condicions.
Pepe Mas, membre de l’Associació de Propietaris de l’Edifici de Campanar (Aproicam), explica a l’agència Europa Press que el temps que ha passat des de l’incendi ha sigut «molt complicat», però ho dividiria entre els tres primers mesos posteriors a l’incendi i els següents tres mesos. En la primera etapa tot va ser «una muntanya russa», ja que «o estaves bé o estaves malament i amb por». Al seu torn, explica que la burocràcia imposada per a fer els tràmits pertinents ha contribuït a superar el dia a dia pel fet de tindre «la ment ocupada».
En canvi, els últims tres mesos han sigut pitjors, segons aquest testimoni, ja que han necessitat «més ajut psicològic» perquè «hi ha gent que s’està adonant» del que va ocórrer. «Veus que estàs en un pis que no és ta casa, en el qual no estan les teues coses, els teus records», lamenta, i confessa que sent estar vivint «amb poca cosa».
Tot i així, Mas es mostra optimista i diu que «de tot es poden traure coses positives», i agraeix el comportament de l’Ajuntament i de la Generalitat. L’etapa actual, explica, l’afronten amb una mirada més positiva gràcies al fet de tornar a tindre casa fixa en un futur pròxim, sense voler donar terminis concrets.
La part més delicada és la dels veïns en situacions de vulnerabilitat degut a l’edat avançada o a circumstàncies personals complicades que encara viuen a Safranar. Segons aquest veí, aquestes persones estan sent ajudades perquè troben casa, i diu que no descarten parlar amb l’Ajuntament per fer possible que es queden al barri de Safranar. Mas, alhora, demana que la moratòria d’hipoteques i les ajudes al lloguer arriben fins la rehabilitació de l’edifici incendiat.
La causa judicial
D’altra banda, des de l’Associació de Residents Damnificats per l’Incendi de Campanar (Ardic), que reuneix majoritàriament inquilins dels edificis cremats i algun propietari, el secretari Miguel Rodríguez indica que «poc a poc es va abandonant l’edifici de Safranar», recordant que aquesta residència era «de pas».
Rodríguez, que també ha parlat amb Europa Press, lamenta que han passat una etapa «molt complicada» i també es mostra agraït a les institucions, i demana que se’ls deixe accedir a les seues antigues cases «abans que ja no siga possible», perquè «necessitem tancar aquesta etapa».
Alhora, queda pendent la causa penal oberta per l’incendi, en la qual Ardic està personada per a saber què va ocórrer i dirimir responsabilitats. La secció quarta de l’Audiència de València va dictar al juny una interlocutòria a través de la qual ordenava al jutjat reobrir la causa de l’incendi, que havia sigut sobreseguda en descartar-se l’origen delictiu de l’inici de les flames, presumptament enceses després d’una incidència a la zona del darrere d’un frigorífic.
La sala, en canvi, va considerar que calia seguir amb la tramitació de diligències prèvies per a esgotar totes les vies d’investigació i comprovar si les llicències eren correctes, si els materials emprats per a la construcció de l’edifici van contribuir a la propagació del foc, si complien amb la normativa exigida en aquell moment o esbrinar si els administradors de l’empresa constructora també havien actuat correctament.
En aquell moment el jutge instructor va reclamar a l’Ajuntament, a la Diputació i a la Generalitat els protocols d’extinció relatius a incendis, una còpia completa de l’expedient relatiu a la concessió de llicències i permisos de l’immoble i la certificació del Registre Mercantil sobre les empreses encarregades de la construcció, el control de qualitat dels materials emprats i detalls de la subcontractista encarregada de realitzar la façana, entre altres qüestions.
Tot queda a l’espera que la justícia avance en el cas.
