És incomprensible i indignant que València, capital del País Valencià, la segona ciutat més gran dels Països Catalans i la tercera ciutat més poblada de l’estat no estiga entre les onze seus del Mundial de Futbol 2030 que organitzaran l’Estat espanyol, Portugal i el Marroc. Aquesta decisió deixa fora una ciutat amb una rica història esportiva i un potencial enorme per acollir esdeveniments d’aquesta magnitud. Al seu torn, tampoc no s’ha triat cap altra ciutat valenciana com a seu de l’esdeveniment esportiu.
Les seus confirmades a Espanya inclouen Bilbao, Sant Sebastià, Madrid, Barcelona i Sevilla. És inacceptable que cap ciutat del País Valencià figure en aquesta llista. L’ofensa no és només per als aficionats valencians, sinó també per a tot el territori que mereix ser reconegut i valorat en l’àmbit esportiu internacional.
Però el drama, sobretot, no és futbolístic, tal com ho estan suggerint les principals institucions valencianes, responsables per la seua negligència. En primer lloc hi ha la irresponsabilitat del Partit Popular que, amb la seua operació d’especulació, va deixar el Nou Mestalla sense acabar. Compromís i PSPV tampoc no han sabut solucionar aquesta problemàtica durant el seu mandat, però sobretot, l’actual consistori de María José Català i el propietari de l’equip, Peter Lim, no han fet els esforços necessaris per a garantir que València estiga preparada per a acollir un esdeveniment d’aquesta envergadura. Ara tot són plors i lamentacions, però prioritzar l’especulació urbanística i els diners fàcils és el resultat d’una situació que mai no s’hauria d’haver produït.
Per contra, Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, ha dit que la candidatura «està més viva que mai». L’alcaldessa de València va acusar a la roda de premsa el Consell Superior d’Esports de ser-ne el responsable i de no donar explicacions d’excloure València dins de les seus mundialistes, aprofitant una nova oportunitat per a carregar contra el Govern espanyol –liderat pels socialistes en coalició amb Sumar– en comptes de fer autocrítica.
D’aquesta manera ha seguit l’estratègia que ja va beneficiar els populars en els anys noranta, quan el cap i casal va ser exclòs de l’Expo que va anar a Sevilla, de l’AVE que connectava Madrid amb la capital andalusa –la ciutat del president del govern en eixe moment, Felipe González– o del fet que els Jocs Olímpics anaren a parar a Barcelona. Aquells episodis van generar gasolina per la victimització de dirigents populars del moment com Rita Barberà, que va assolir l’alcaldia l’any 1991. Després la història és sobradament coneguda: el PP va fer de la política de grans esdeveniments al País Valencià la seua estratègia d’especulació i colps urbanístics més reconeguda. I amb aquestes prioritats, els resultats a llarg termini ja els coneixem.
L’exclusió de València del Mundial de Futbol de 2030 és, senzillament, això: el desenllaç d’un desastre anunciat amb un nou Mestalla encara aturat per la crisi de la rajola i que margina València de l’escenari internacional. El PP mai no ha sabut fer polítiques de grans esdeveniments sense relacionar-los amb l’especulació urbanística més grollera i empobridora. Mentre el Nou Mestalla va quedar en l’aire i més tard l’Ajuntament es va plegar als interessos del magnat Peter Lim, les infraestructures de l’esport base i les obres adreçades a fer de l’esport una pràctica accessible i popular van quedar al calaix de l’oblit. D’aquesta manera el PP ha aconseguit allò que volia: els diners derivats de les concessions i de les obres, però no fer de València una ciutat amable i sostenible a l’hora d’acollir esdeveniments o adaptada a les necessitats esportives dels veïns dels barris.
És hora que els poders públics prenguen responsabilitats i treballen conjuntament per corregir aquesta situació. València mereix ser reconeguda com una de les grans ciutats esportives del món, i això només serà possible si s’inverteix en infraestructures adequades i es prenen decisions amb visió de futur. No podem permetre que es repetisquen aquests errors en el futur, i menys encara que suposen beneficis de barra lliure per especulació inmobiliària. És una vergonya que, per la manca de voluntat política i d’una visió estratègica conjunta, el nostre cap i casal quede fora d’un esdeveniment mundial que podria haver posat València al mapa internacional.
