Aquest diumenge el Yeclano Deportivo, equip de futbol de la localitat de Iecla (Múrcia), va ascendir a la Primera RFEF, la tercera categoria del futbol estatal, després de vèncer per 2-1 al Numància de Sòria. El vicepresident valencià i conseller de Cultura i Esports, Vicente Barrera, va protagonitzar l’anècdota inesperada d’aquest ascens en felicitar l’equip murcià i «la seua gran localitat». «Tenim un equip valencià més en 1a RFEF», va celebrar per error l’extorero, que va esborrar en pocs minuts aquest missatge a la xarxa social X sense evitar que transcendira als mitjans.
Barrera, que va haver de patir tota mena de burles per aquest error poc adequat en tot un vicepresident de la Generalitat, possiblement va confondre la ubicació de Iecla degut a la seua condició adjacent a dues localitats valencianes, Villena (l’Alt Vinalopó) i el Pinós (el Vinalopó Mitjà). D’aquesta última població valencianoparlant procedien bona part de les desenes de famílies que es van assentar en el nucli poblacional del Raspai, integrat dins del terme municipal de Iecla i que forma part, al seu torn, de la coneguda subcomarca del Carxe, d’administració murciana però tradicionalment de parla valenciana.
El Carxe
Aquest territori abasta alguns nuclis poblacionals de Iecla, de Jumella i de Favanella, localitats murcianes frontereres amb diferents localitats del Vinalopó. Un d’aquests nuclis, el Raspai, conegut per la seua gastronomia tradicional –hi destaquen la gachamiga i l’arròs amb conill i cargols– està dins de Iecla. Com les altres poblacions, ha sigut objecte d’estudis lingüístics protagonitzats per personalitats com ara Manuel Sanchis Guarner.
La seua condició valencianoparlant, encara present tot i que en retrocés –l’administració murciana mai no ha mirat de protegir la parla i l’envelliment poblacional en aquests territoris rurals no es veu compensat pel relleu generacional–, es deu al fet que durant l’últim quart del segle XIX els territoris van ser repoblats per llauradors procedents del Vinalopó expulsats per la fil·loxera. De fet, la referència territorial d’aquests pobles la continuen exercint el Pinós, Monòver i Novelda, d’on procediren els primers repobladors entestats a continuar la seua tasca agrícola de secà a pocs quilòmetres del seu lloc de naixement.
En canvi, el retrocés del món agrícola i l’envelliment poblacional no s’han pogut contindre des de la segona meitat del segle passat. El valencià sobreviu en aquests pobles, especialment entre la gent gran, tal com es comprova si es visiten els restaurants de camp que exerceixen un gran reclam durant els caps de setmana. La toponímia també delata la condició lingüística d’aquests pobles, evidenciada amb el nom d’algunes pedanies i també dels tres pobles que les acullen, que tenen traducció pròpia al valencià.
Dels vora sis-cents habitants del Carxe, Iecla n’acull uns 150 al Raspai. La valencianitat de la parla de tots ells ha passat desapercebuda, quan no ha sigut ignorada directament per part de l’administració. No l’ha ignorada tant el partit de Vicente Barrera, Vox, que al 2020, a través del seu diputat al Congrés per Múrcia, Joaquín Robles, va negar que s’hi parlara valencià «més enllà d’unes poques paraules», segons una proposició no de llei «en defensa del castellà» promoguda pel partit ultra i que va ser rebatuda per l’alcalde del Pinós, el també socialista Lázaro Azorín.
