Els quaranta col·lectius ciutadans que han impulsat «La València que necessitem per a viure» han proposat al pròxim govern de la ciutat que desenvolupe a partir de les eleccions del pròxim 28 de maig «trenta mesures imprescindibles» per a dur a terme en el primer any de mandat, pensant tant en «els que ara hi viuen» com en «les generacions futures». Així mateix, han emplaçat les candidatures municipals a presentar les seues propostes en un acte públic el pròxim 20 d’abril.
Aquestes entitats han plasmat «les mancances i necessitats més importants» del cap i casal a «La València que necessitem per a viure», un document fruit «d’un ampli procés participatiu» en el qual recullen les seues «insatisfaccions» i plantegen diferents iniciatives per a ser desenvolupades en el mandat que s’iniciarà després del 28M, segons han informat.
Aquests col·lectius han destacat que «representen a milers de veïnes i veïns de València», i han explicat que treballen «en diferents àmbits, des del món veïnal fins a la cultura o l’ecologia». Tots ells expressen la seua «inquietud per tot el que queda per fer per a aconseguir una ciutat que afronte els reptes socials, climàtics i urbanístics» de «la construcció participativa que exigeix un model de ciutat de futur».
Així, han exposat que després de mesos de treball, de «l’èxit» que va suposar «la Trobada Municipalista, l’aprovació del document» i a partir «d’un diagnòstic de la situació de la ciutat i les actuacions que resten per imprimir una autèntica transformació amb garanties d’igualtat, sostenibilitat i equitat», conviden els caps de llista de les diferents candidatures a les eleccions municipals del 28 de maig perquè «expressen els seus punts de vista sobre les propostes» que reclamen.
Les entitats han assenyalat que «València ha millorat en molts aspectes», però han ressaltat que «la desigualtat i la pobresa persisteixen i en alguns barris es cronifiquen». En aquest sentit, han apuntat que «les inversions s’han concentrat en excés en el centre històric i en altres enclavaments singulars, convertits més en llocs per a l’oci, les franquícies i el turisme massiu que en espais per a l’ús popular, el comerç tradicional, el gaudi i la convivència de les persones residents».
Igualment, critiquen que «no s’han facilitat vies per a una participació ciutadana efectiva», i sol·liciten la participació dels candidats. Les propostes de «La València que necessitem per a viure» s’articulen al voltant de quatre eixos: emergència climàtica, vulnerabilitat i pobresa, cultura i participació ciutadana i model de ciutat.
Aquestes mesures, les pensades per a poder ser implementades en els primers dotze mesos de mandat, plantegen l’aprovació d’un programa de plantació de 10.000 arbres per any als carrers i els espais lliures de València, la conversió de zones àmplies en sòl permeable amb vegetació o la reversió dels terrenys de la ZAL per a ús ciutadà.
A més, preveuen l’establiment d’un pla de xoc per a la creació d’un parc públic municipal d’habitatge centrat en l’oferta de lloguer assequible, amb una dotació mínima de cent milions d’euros per any, han agregat els col·lectius.
El document planteja també l’aprovació d’un reglament dels centres cívics dels barris per a afavorir-ne la gestió comunitària i la recuperació per a equipaments públics dels espais d’antic ús militar en l’Albereda i altres barris. A això se sumen la reclamació d’una moratòria immediata de llicències per a l’ús hoteler i apartaments turístics.
Els col·lectius, associacions, plataformes i entitats que impulsen el document i aquestes reclamacions són Acció Cultural del País Valencià, Acció Ecologista-Agró, ACDESA-Associació Ciutadana en Defensa de la Sanitat Pública, ACICOM- Associació Ciutadania i Comunicació, Aliança per l’Emergència Climàtica de València, Associació de veïnes i veïns de Campanar, Associació de veïns i veïnes Barri Orriols-Rascanya, Associació Veïnal de Benimaclet, Associació Veïnal de Natzaret, Associació Veïnal Fuensanta i ATTAC.
