«Metges valencians de l’exili: trajectòries individuals i col·lectives arran de la Guerra d’Espanya (1936-1939)» és el títol del simposi organitzat per l’Institut Interuniversitari López Piñero de la Universitat de València ha organitzat el dies 30 i 31 de maig sobre la repressió que van patir els metges arran de la Guerra Civil i la dictadura. La iniciativa ha estat impulsada per Josep Lluís Barona, Joan Lloret Pastor i Àlvar Martínez-Vidal.
Les conferències i debats, que tindran lloc a l’Institut López Piñero, plaça de Cisneros, 4, de València, començaran dijous a les 15.45 h amb una taula moderada per Àlvar Martínez-Vidal, en la qual parlaran Josep Lluís Barona, catedràtic de la UV, («L’exili dels metges valencians: un balanç historiogràfic»); Josep Bernabeu, de la Universitat d’Alacant, i Mercedes Pascual, també de la UA («Els metges represaliats: el casos de José Estellés Salarich i Àngel Pascual Devesa»), i Joan Lloret, de la UV, i Àngel Beneito, historiador, («Camí a l’exili: itineraris de la dispersió dels metges valencians»).
La historiografia sobre l’exili dels metges republicans arran de la Guerra d’Espanya compta amb un bon nombre d’estudis, com per exemple La medicina en el exilio republicano (Madrid, 2003), de Francisco Guerra, que inclou més de 3.000 entrades biogràfiques de metges, odontòlegs, farmacèutics, infermeres, practicants… entre d’altres, que van haver de marxar a l’exili, segons ha informat la institució acadèmica.
El cas valencià
Però, malgrat ser una obra «de referència», presenta «limitacions notòries», segons la UV. El cas valencià conté una «singularitat afegida» derivada de la pràctica impossibilitat d’escapar de la repressió franquista amb l’acabament oficial de la guerra el primer d’abril del 1939.
El nombre de metges que van fugir a França o al Magreb va ser «inevitablement limitat», mentre que molts altres van haver de patir les represàlies a l’interior i van ser sancionats (Luis Urtubey, Ricard Muñoz Carbonero), bandejats (José Chabàs, José Estellés Salarich) o executats (Joan B. Peset Aleixandre, els germans Uribes Moreno). En aquesta línia, assenyala que «la depuració de l’administració i de les corporacions professionals va provocar fins i tot la solsida de molts projectes sanitaris previs».
«Escassa atenció»
Ara com ara, són «escassos» els metges valencians exiliats que han rebut «alguna atenció» més enllà de les figures de Francesc Bosch i Morata, conseller de Cultura i primer president de l’Institut d’Estudis Valencians, o de José Puche, catedràtic de Fisiologia i rector de la Universitat de València, que va desenvolupar a Mèxic una fecunda labor d’integració dels exiliats, docent i investigadora.
En l’actualitat, els noms de Domerio Mas, Mercedes Maestre Martí, Rafael Vilar Fiol o Manuel Usano Martín, entre altres, «romanen pràcticament ignorats, no sols pel públic interessat en la Guerra Civil, sinó també entre els historiadors de la medicina i de la ciència».
El simposi pretén analitzar les trajectòries individuals i col·lectives d’alguns d’ells. Igualment, es busca continuar i ampliar, en l’àmbit de la medicina, la labor investigadora i didàctica que ha suposat l’exposició «Escriptors valencians de l’exili», de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va estar oberta al públic entre novembre del 2023 i febrer del 2024 a La Nau, seu del Vicerectorat de Cultura i Societat de la UV.
