Era qüestió de temps. Des que l’onada d’acampades universitàries en solidaritat amb Palestina va saltar dels Estats Units a Europa, amb la Sorbona de París com a primer cap de pont, estava cantat que més prompte que tard arrelaria també al nostre país, on en les darreres setmanes s’han incrementat molt els actes de denúncia del genocidi. I així ha estat. La Universitat de València inaugurava el moviment ací –i arreu de l’estat espanyol- dilluns 29 d’abril, a pesar de la intensa pluja que va enfangar el jardí d’entrada de la facultat de Filosofia, situada al campus de Blasco Ibáñez.
Després d’una primera assemblea on van participar més de 60 persones, entre estudiants i professors, gairebé mig centenar de persones va passar la nit a la recepció de la facultat precisament per la qüestió de l’oratge. Dimarts al matí, ja amb bon sol, s’han traslladat al jardí de fora, on han plantat mitja dotzena de tendes i han desplegat nombroses pancartes i banderes palestines.
A mig matí, una vintena de persones realitzen diferents tasques: atendre els mitjans de comunicació, realitzar pancartes i mantenir l’activitat a les xarxes socials són les principals. A més dels estudiants, alguns professors s’acosten a saludar i donar-los suport. També han convocat dues assemblees diàries per organitzar les diferents activitats, la convivència i els aspectes bàsics materials. També fan una crida, tant a la participació de més gent, com a les donacions de tendes, mantes o menjar amb què ajudar al seu sosteniment. «La idea –expliquen- és que l’exemple s’estenga i replicar el que ja va fer-se amb el 15-M».
Per ara han rebut notícies que grups d’estudiants de les universitats d’Alacant i València estan organitzant les pròpies acampades, així com Madrid i altres ciutats europees.
Acampada indefinida
Esther Monge, portaveu d’Estudiants per Palestina explica al Diari La Veu que l’acció continuarà «indefinidament» fins a aconseguir que la Universitat trenque les relacions amb les empreses que «contribueixen a finançar o subministrar material a Israel» i posen l’exemple del Banc de Santander, que estaria finançant projectes energètics als territoris ocupats o la multinacional informàtica Hewlett Pacckard, que des de fa anys proporciona assistència tècnica per a la implementació del sistema d’Apartheid a Palestina.
Des de l’acampada també reclamen un posicionament més clar de la Universitat de València, ja que consideren que els seus pronunciaments públics anteriors són «equidistants» –amb l’excepció d’alguns departaments, com el de Sociologia. «Cal deixar clar que açò no és un ‘conflicte’ amb dues parts, sinó una situació colonial i un genocidi on no hi ha dos bàndols equiparables, sinó que l’exèrcit israelià és un dels més potents del món, recolzat per tot el nord global, mentre que els palestins estan sols i no tenen ni tan sols un estat reconegut internacionalment», explica Monge. També demanen que no se signen convenis amb les universitats d’Israel i en canvi s’inicie la cooperació amb les de Palestina.
Des del rectorat de la Universitat de València, per ara, no s’han pronunciat sobre l’acampada, i mantenen una posició de «deixar fer», sense ni intentar desmuntar-la ni permetre-la formalment. Des dels estudiants acampats reconeixen que tampoc «han demanat permís pels canals oficials».
