La Universitat de València (UV) ha donat a conèixer un estudi que alerta sobre la presència de paràsits en una varietat de cavalla, el verat d’ull gros (Scomber colias). La investigació, publicada en la revista Parasitologia, analitza la presència d’aquest peix, venut als supermercats de tot l’Estat, i ha avaluat el risc de contraure anisakiosi, una infecció parasitària emergent a Europa, provocada per larves del gènere anisakis.
La institució acadèmica ha advertit que, a l’estat espanyol, es comercialitzen dues espècies de cavalla o verat, la de l’Atlàntic Nord-est (Scomber scombrus) i el verat d’ull gros (Scomber colias), i que solen confondre’s tant pels consumidors com pels mateixos dispensadors de peix.
Els investigadors del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia i del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública ha examinat 250 exemplars de verat d’ull gros adquirits en diferents supermercats de la ciutat de València i l’àrea metropolitana, per a conèixer el risc d’anisakiosi humana i si aquest difereix en funció de l’espècie de verat.
Millora del control sanitari
Les conclusions destaquen que una part “significativa” del peix estudiat contenia larves viables de paràsits que poden afectar l’aspecte del producte i, el més important, la salut humana. Per aquest motiu, han insistit en “la necessitat de millorar el control sanitari, la traçabilitat i la informació al consumidor“.
La prevalença d’anisakis tipus I, el principal responsable de l’anisakiasi humana, una infecció intestinal generada pel consum de peix cru, poc cuinat o no convenientment congelat, va ser més elevada en la mostra de l’Atlàntic que en la de la Mediterrània.
A més, també s’hi van identificar larves de Contracaecum i d’Hysterothylacium que, encara que no solen ser patògens, danyen l’aspecte i la textura del peix. Així mateix, també hi han trobat el cuc Rhadinorhynchus pristis, prou gran i fàcilment visible, que no és perillós per a la salut, i que també deteriora la qualitat del producte.
El consum de cavalla és beneficiós
El consum de peix proporciona molts beneficis nutricionals i un impacte positiu en la salut. Les dues espècies de cavalla esmentades posseeixen una important font d’àcids grassos poliinsaturats i omega-3, que ajuden a previndre les malalties cardiovasculars. També són baixos en carbohidrats i tenen un alt contingut en proteïnes.
Normalment, es consumeixen al forn, fregits, a la planxa o en conserva; però el consum en cru ha anat en augment, així com el marinat amb llima i vinagre, fumat, cebiche, sushi i tàrtar. El peix consumit en cru “pot suposar un risc per a la salut dels consumidors, ja que pot ser portador de diversos patògens biològics, com virus, bacteris i paràsits, si no s’apliquen les mesures preventives adequades”, han manifestat els investigadors.
La incidència de l’anisakidosi
De fet, l’anisakidosi, considerada una malaltia en augment en molts països, és una parasitosi causada pel consum de peix amb larves d’anisakids amb un tractament tèrmic “insuficient” o una congelació “insuficient”, que provoca molèsties gastrointestinals o reaccions al·lèrgiques.
L’estat espanyol presenta la incidència més gran de casos d’aquesta malaltia a Europa, i la segona, a escala mundial, després del Japó. El nombre de casos notificats és de 150 a l’any, però està “infradiagnosticada“, ha alertat la UV. Un model predictiu basat únicament en el consum d’aladroc, un plat típic, va estimar que el nombre de casos anuals a la península supera els 8.000.
La comparació d’aquests resultats amb els publicats prèviament per aquest grup d’investigació evidencia que la cavalla de l’Atlàntic està encara molt més parasitada que el verat d’ull gros, i que, per tant, és necessària una correcta diferenciació entre aquestes dos classes de peix pel risc variable d’anisakiosi humana, ja que aquest disminueix, en ambdues espècies, si el peix procedeix de la Mediterrània en lloc de l’Atlàntic.
Informació a les etiquetes de la procedència
També mantenen que la informació a les etiquetes és important per a evitar el risc d’anisakiasi en els consumidors, que haurien de revisar les etiquetes en el punt de venda per a certificar l’espècie i el seu origen.
D’altra banda, per a reduir el perill, es recomana als consumidors que prenguen les mesures preventives recomanades per l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) per a eliminar paràsits en els productes de pesca destinats al consum humà, com ara: cuinar el peix a una temperatura central de 60 °C o més durant almenys un minut, o congelar el peix a -20 °C durant almenys 24 hores, preferiblement tres dies, o a -35 °C durant almenys 15 hores.
“Aquest estudi és fruit de diversos treballs de recerca avançats i d’una tesi doctoral duts a terme i dirigits pels signants de l’article”, ha explicat l’investigador Màrius V. Fuentes.
“L’objectiu principal de la investigació és obtindre informació d’interès per als consumidors, referent a la càrrega parasitària d’anisakids de peix de consum freqüent i dels factors biòtics i abiòtics que poden influir en el risc de parasitació humana, com l’espècie de peix, el seu origen, el seu pes i l’estació anual de captura. Per això, la importància de consultar l’etiquetatge de la partida, que ha d’estar disponible en el lloc de venda. És molt important ser conscient de les mesures culinàries preventives a utilitzar per a evitar qualsevol risc”, ha remarcat Fuentes.
