L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València acull, els dies 21, 22 i 23 d’octubre, el 18è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (CCIA 2015). L’entitat organitzadora és una associació sense ànim de lucre, que reunirà una mostra representativa d’investigadors, tant de reconegut prestigi com de novells, dins del nostre domini lingüístic.
El congrés CCIA, que celebra la seua 18a edició, té una vocació local i de proximitat però, al mateix temps, manté una reconeguda projecció internacional. Les seues actes es publiquen a escala internacional i una mostra dels millors treballs se seleccionen per ser difosos en revistes científiques de primer nivell. Edicions anteriors del congrés han tingut lloc a ciutats com Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Castelló, Alacant, Mallorca, l’Alguer, Perpinyà o Andorra.
Des que en 1950 Alan Turing, pare de la computació, argumentà que si una màquina pot actuar com un ésser humà, aleshores podem dir que és una màquina intel·ligent, són molts els punts de vista diferents que existeixen sobre el que significa exactament la intel·ligència artificial (IA). No obstant això, entre la comunitat científica sí qui hi ha un consens sobre quins són els resultats que es poden atribuir a aquesta àrea de coneixement. Per a Francesc Grimaldo, professor de la Universitat de València i president del Comitè Organitzador del congrés, “la IA és un camp d’estudi fonamental en la informàtica que es nodreix de disciplines enriquidores, com ara la filosofia, la matemàtica, la física, les ciències socials i l’economia, i des d’aquesta perspectiva multidisciplinària, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València sorgeix com un fòrum natural de discussió des d’on es poden aplicar els nous avanços en aquesta matèria per a la resolució de problemes reals”.
La presidenta del Comitè Científic del congrés i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científics, Eva Armengol, explica que “avui en dia hi ha una gran quantitat d’informació i és molt difícil que les persones puguem processar-la i extreure’n coneixement, i això és el que fa precisament la IA, fer servir un conjunt de tècniques que permeten analitzar de forma automàtica les dades i convertir-les en coneixement útil.” Els resultats de la recerca en IA han permès desenvolupar moltes aplicacions d’èxit que es fan servir tant en aparells d’ús quotidià com en el complicat software de grans corporacions empresarials i de recerca: automatització de processos industrials, exploració espacial, jocs, vehicles autònoms, aparells quirúrgics, etc. I cal remarcar que una bona part dels grups de recerca que treballen en intel·ligència artificial es concentra a la franja mediterrània: “és per això que un congrés com el CCIA permet establir un contacte freqüent entre els membres de la comunitat científica que té un espai cultural comú contribuint a crear escola i enfortir la força creativa de la comunitat de científics catalana de la IA”, afirma Armengol.
Dionís Boixader, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i president del congrés, explica que “després d’anys d’una vida més aviat reservada al món acadèmic, la IA apareix cada cop amb més força en el món quotidià, i en aquest nou escenari, els congressos de proximitat com el CCIA serveixen a un doble objectiu: a la funció tradicional de dinamitzar la recerca i a la de posar-la a l’abast de la societat que els envolta”.
El congrés, que s’inaugurarà avui a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, i continuarà els dies 22 i 23 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València, inclou xerrades plenàries pronunciades per investigadors rellevants, i sessions específiques i actes dedicats a estudiants on es destaca la presentació de diversos premis a les millors tesis i projectes de grau i de màster relacionats amb la IA.
