La Universitat Politècnica de València (UPV) compta amb 121 noms entre personal investigador entre els més influents del món, segons l’última actualització del rànquing “World’s Top 2 % Scientists” elaborat a partir de dades bibliomètriques associades a Stanford.
La classificació es presenta en dues llistes: una que mesura la trajectòria científica al llarg del temps i una altra centrada en la producció i les citacions de l’últim any. Dins d’aquest conjunt de noms vinculats a la UPV, 45 apareixen en totes dues modalitats, fet que indica una combinació de recorregut consolidat i rendiment recent.
Trajectòria científica
El primer investigador lligat a la UPV en la llista de carrera és Avel·lí Corma, amb la posició 33 mundial, i desenvolupa la seua activitat a l’Institut de Tecnologia Química (CSIC-UPV). Tot seguit hi figuren Juan Bisquert i Hermenegildo García, també de l’ITQ.
Completen el top 5 José Capmany, de l’Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM-UPV), i Jaime Lloret, de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC-UPV Gandia, la Safor).
Impacte de l’últim any
En la classificació anual, el lideratge torna a ser per a Corma, amb Bisquert en segon lloc. Lloret i García es mantenen en les primeres posicions, i el top 5 el tanca Pau Amaro Seoane, de l’Institut Universitari d’Investigació Matemàtica Multidisciplinària (IMM-UPV).
La UPV subratlla que aquesta presència dins del “2 %” destaca en un ventall ampli de disciplines, des de la química i les telecomunicacions fins a la intel·ligència artificial, l’electrònica, la física o diverses branques de l’enginyeria.
El rànquing, que identifica aproximadament el “2 % del total de científics” a escala global, utilitza dades de Scopus i incorpora indicadors com citacions, índex h i altres mètriques bibliomètriques, amb classificació en 22 camps i 174 subcamps.
L’escletxa de gènere
L’escletxa de gènere en la ciència continua sent més una qüestió de “sostre de vidre” i de segregació per sectors que no només de presència numèrica: les dades més recents de l’INE indiquen que, a l’Estat, les dones ja són el 41,4% del personal d’R+D en equivalència a jornada completa (EJC) i el 40,2% del personal investigador (2024), però la seua presència baixa de manera clara en l’àmbit empresarial (31,6% d’investigadores en empreses). En clau europea, l’informe She Figures 2024 assenyala que les dones representen el 34% del conjunt de persones investigadores a la UE (dada de 2021) i que la infrarepresentació és especialment acusada en el sector empresarial. Al País Valencià, les xifres territorials de l’INE situen les dones en prop del 40% del personal investigador (6.199,36 EJC sobre un total de 15.509,98 el 2023), un percentatge molt similar al de la mitjana estatal, però que no elimina les diferències quan es miren els àmbits i els llocs de responsabilitat. Tot i l’augment de les dones a la ciència, no hi cap en els primers llocs d’aquest rànquing.
