Un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han publicat un estudi on proposen un millor aprofitament de les aigües recuperades per tal de fer front a la persistent sequera que afecta les comarques sud del País Valencià i que ja està tenint importants afectacions en els cultius, i, fins i tot, restriccions de l’aigua de boca en municipis com Moraira.
«Les alteracions en la temperatura anual i els patrons de precipitació estan imposant una pressió més intensa tant en els sistemes urbans com en els agrícoles», comença la justificació de l’estudi, els autors del qual denuncien que «una part substancial d’aquests recursos [l’aigua ja tractada] s’aboque en masses d’aigua naturals, o en el cas dels municipis costaners, prop de la mar», degut açò a «l’elevada despesa energètica i l’absència de marcs reguladors».
La solució a aquests problemes –sobretot l’energètic- es podria resoldre amb la instal·lació de panells solars flotants i de bombes reversibles que permeteren acumular aigua en diferents «reservoris d’emmagatzematge hidroelèctric» instal·ats especialment i que permetrien, no soles generar energia renovable –fins a 15MW segons els seus càlculs-, sinó també generar-la quan es necessita i no soles quan brilla el sol, a més, és clar, de poder anar reservant l’aigua per a les necessitats. Els panells solars flotants, a més, reduirien l’evaporació de l’aigua.
L’estudi proposa «l’assignació anual de 16,7 hm3 d’aigua tractada a comunitats de regants que s’enfronten amb dèficits d’aigua aguts» que es gestionarien amb tecnologies per a incrementar-ne la seua eficiència, fins a cobrir les necessitats de 13.747 hectàrees de diferents cultius.
Una solució que, no soles permetria disposar d’aigua «d’alta qualitat susceptible al consum agrícola», sinó que, a més, permetria reduir les conseqüències mediambientals dels vessaments d’aigües mal tractades a la mar o als rius.
Solució en zones àrides
Aquest tipus de mesures -adaptades a les especificitats de cada zona- ja fa anys que s’estan implementant a regions especialment àrides i amb problemes d’accés a l’aigua, com poden ser l’Alto Rabagão a Portugal o el Sobradinho al Brasil.
