La Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat, en col·laboració amb la Catedral de València, un model pioner per a gestionar de manera més sostenible l’augment de visitants en l’entorn urbà del temple, un dels espais patrimonials més emblemàtics de la ciutat. El sistema combina sensors, intel·ligència artificial, drons i models digitals amb l’objectiu de millorar tant la conservació del monument com l’experiència de fidels, pelegrins i turistes.
L’equip investigador ha impulsat aquesta iniciativa en un context de fort creixement turístic al centre històric de València. Segons la UPV, la Catedral ha passat de rebre uns 350.000 visitants abans de la pandèmia a quasi el doble durant 2025, i la previsió és que la xifra augmente encara més durant 2026 amb motiu de l’Any Jubilar del Sant Calze. La investigadora del Centre PEGASO de la UPV i experta en gestió turística del patrimoni, María José Viñals, explica que la necessitat de noves eines va sorgir arran del risc que poden generar tant la congestió de persones com determinades situacions que amenacen la conservació dels elements patrimonials.
Una de les principals innovacions del projecte és la instal·lació de sensors que mesuren en temps real els nivells de CO₂ a l’interior de la Catedral, especialment en espais sensibles com la Capella del Sant Calze, el museu o la cripta arqueològica. El subdirector d’investigació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de l’Edificació, José Manuel Gandia, adverteix que un excés de diòxid de carboni en llocs amb mala ventilació pot afectar la salut de les persones i, a més, afavorir processos de degradació química en materials com les roques calcàries amb què està construït el monument.
El treball també ha permés obtenir estimacions regulars dels fluxos de persones al centre històric durant quasi tres anys a partir del monitoratge de carrers com el del Micalet, de la Barcella i, més recentment, de Navellos. Un dels punts destacats de la recerca va ser l’anàlisi feta el passat 19 de març, quan dades d’anys anteriors apuntaven que el carrer del Micalet podia superar les 215.000 persones en una sola jornada. L’estudi va servir per a observar com es mouen els fluxos densos de vianants, a quina velocitat circulen i quant de temps tarda l’espai a saturar-se i buidar-se.
Per fer aquest seguiment, la UPV va mobilitzar més de vint investigadors i estudiants especialitzats en arquitectura, urbanisme, patrimoni, sensòrica, geomàtica, telecomunicacions, turisme, drons i sistemes d’informació geogràfica. El director del Màster en Sistemes d’Aeronaus No Tripulades, Israel Quintanilla, destaca que l’ús de drons ha sigut especialment útil perquè ha permés captar des de posicions estàtiques allò que ocorre en carrers i places completes.
La recerca ja ha despertat l’interés de l’Ajuntament de València, que veu possible aplicar aquesta metodologia a altres espais amb gran afluència, com l’entorn de la Llotja o del Mercat Central. A més, el model ha situat la Catedral de València com una referència pionera en gestió sostenible de visitants i ja s’ha començat a traslladar a altres llocs patrimonials, com les coves amb pintures rupestres del Pomier, a la República Dominicana, o el jaciment de Rione Terra, a Pozzuoli, prop de Nàpols.
José Verdeguer, delegat de Patrimoni del Capítol de la Catedral, assegura que la col·laboració amb la UPV està permetent conéixer millor els patrons de visita i plantejar mesures que incrementen el confort de fidels, pelegrins i visitants. Per la seua banda, Viñals remarca que aquest treball ha convertit la investigació en solucions sostenibles que afavoreixen la innovació social, una millor conservació del patrimoni i un gaudi més prolongat d’aquest llegat.
