La XIV edició de la Universitat d’Estiu de l’Horta, l’històric projecte formatiu que Per l’Horta va recuperar l’any passat després d’una dècada sense fer-se, arriba amb novetats de format i filosofia importants.
La primera i molt òbvia és el canvi de dates. D’organitzar-se a finals de juny o principis de juliol, s’ha traslladat a mitjans de setembre. En concret el 13, 14 i 15 d’aquest mes. L’extrema calor va ser una de les crítiques més recurrents en les valoracions de l’any passat, així que, des de Per l’Horta han decidit provar aquest canvi de calendari per tractar de fer més suportable l’assistència a les activitats.
El segon canvi que crida fortament l’atenció és la ubicació, que més que una simple qüestió logística implica un enfocament radicalment diferent. I és que si les 13 edicions anteriors de la Universitat d’Estiu de l’Horta s’havien organitzat en poblacions o nuclis de l’horta, amb accés a camps –on els alumnes feien les pràctiques d’agroecologia-, aquesta volta l’emplaçament escollit és el barri de la Saïdia, en ple nucli urbà de València.
«Els problemes de l’horta i la ciutat són convergents –explica Eva Pérez, de Per l’Horta- i nosaltres com a entitat hem estat centrats sempre amb els problemes del camp, però moltes propostes que fem són inviables si no es resolen altres qüestions. Per exemple, si la gent no pot ni pagar el lloguer, com li podem demanar que s’esforce en pagar un poc més per una alimentació de proximitat? O si té una faena precària que la deixa esgotada, com tindrà temps per anar a comprar al mercat i cuinar un menjar saludable que requereix una elaboració? Hem d’abordar les problemàtiques des d’un punt de vista global, perquè amb aquest model de ciutat, també hi perd el llaurador i soles hi guanyen els fons voltor».
En conseqüència, les activitats d’aquesta edició se centren en la denúncia de la turistificació, els problemes d’accés a l’habitatge i l’urbanisme especulatiu, amb una trobada amb Jorge Dioni, autor de «El malestar de las ciudades» i «La España de las Piscinas» o un taller pràctic d’activisme legal amb l’advocada Ana de Sousa, l’activista contra els pisos turístics La Mataobras i l’associació És País Valencià. També s’han substituït les pràctiques agroecològiques per pràctiques de cuina tradicional amb productes locals.
Ara, la relació amb l’horta es manté amb una taula redona amb diferents associacions agràries sobre el malestar del camp.
Darrere aquests canvis, des de Per l’Horta no amaguen que hi ha una intenció «d’arribar a nous públics, potser no tan conscienciats prèviament, i també a la gent jove, que és la que està més preocupada per les conseqüències de la turistificació i l’accés a l’habitatge».
