La Unió Llauradora ha denunciat que les xifres d’intercepcions de cítrics importats en el territori de la Unió Europea que contenien plagues o malalties segueixen a l’alça i al juny es van detectar un total de 27, amb presència a més de diversos casos de malalties, prova que alguns països segueixen sense oferir les garanties necessàries, segons denúncia La Unió Llauradora.
L’organització agrària ha indicat que «gran part» d’aquestes intercepcions tenen plagues o malalties «molt letals i desconegudes encara en la citricultura europea», per la qual cosa ha defensat que cal prevenir la seua entrada amb un reforç de les mesures i que l’augment de les importacions no és la millor manera per a evitar-lo.
En el cas de la falsa arna (Thaumatotibia leucotreta) s’ha detectat a Zimbaue, la qual cosa posa de manifest segons el parer de La Unió «la necessitat d’ampliar l’actual tractament de fred a tots els països de procedència, no sols a Sud-àfrica com ara, i a altres espècies com la mandarina o l’aranja, no únicament la taronja com en aquests moments».
A partir d’una anàlisi de les intercepcions, La Unió ha ressaltat la preocupació per la taca negra (Phyllosticta citricarpa) amb casos ja en els primers enviaments de la nova campanya d’importació procedent de l’hemisferi sud com l’Argentina i Sud-àfrica, en llimons.
El secretari general de La Unió, Carles Peris, ha insistit en aquest sentit que «després d’una campanya catastròfica per als productors de llimones en gran part per l’augment de les importacions», «ara països com Sud-àfrica i l’Argentina continuen sense oferir les garanties sanitàries per a realitzar enviaments de cítrics de zones lliures d’aquestes malalties». «No entenc a què esperen les autoritats comunitàries per a prendre de nou mesures», ha dit.
Scirtothrips Aurantii Faure
D’altra banda, al País Valencià s’ha fet oficial recentment la presència de la plaga de quarantena denominada Scirtothrips Aurantii Faure i s’han adoptat mesures urgents per a la seua erradicació i control.
Es tracta d’una plaga d’origen sud-africà que normalment està associada als cítrics, però que en la seua zona d’origen és molt polífaga, havent-se trobat fins a una setantena espècies de plantes hostes llenyoses i herbàcies de diferents famílies.
Detectada per primera vegada al novembre de 2020 a l’Estat espanyol, concretament a la província andalusa de Huelva, el servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria la va identificar fa escasses setmanes en fruits de magraner, caqui, cítrics i raïm, a les comarques del Baix Segura, del Baix Vinalopó, de la Safor i la Ribera Alta, encara que molt possiblement està ja estesa per bona part de la superfície citrícola del país.
El secretari general de La Unió ha recalcat que «la introducció d’una nova plaga eal nostre territori costa milers d’euros al sector i a les administracions per al seu control i ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem aquest nou tipus».
Per això, ha reclamat que les autoritats de la Unió Europea han d’incrementar la pressió inspectora en tots aquells països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària dels seus enviaments, com és el cas de Turquia, Egipte, Sud-àfrica o Zimbaue i alguns països de Sud-amèrica com ara l’Argentina o el Brasil, fonamentalment.
A més, l’organització ha criticat «la competència deslleial per la falta de reciprocitat en matèria fitosanitària». Carles Peris ha indicat que «cal prohibir l’entrada de tots aquells productes importats que no compleixin amb els compromisos del pacte verd europeu en la seua estratègia fitosanitària. Cal competir en igualtat de condicions i no com fins ara. No podem fomentar les importacions mentre els nostres cítrics a vegades es podreixen en els arbres».
