La Unió Llauradora ha demanat a l’alcaldessa de València, María José Catalá, una reunió per a traslladar-li el seu posicionament sobre la venda no sedentària en els mercats de tipologia agroalimentària de la ciutat, la Tira de Comptar, i han assenyalat que l’organització és partidària que «la venda en mercats de l’horta estiga totalment regulada -com ja ho està en l’actualitat- i no crear conflictes amb altres venedors».
Dels quatre mercats que actualment estan legalment establits al Cap i Casal: Castellar-Oliveral, Benimaclet, Malilla i Pla de Remei (Mercat de Colom), només aquest últim està situat junt en un mercat municipal i, per tant ,«seria l’únic que podria provocar un suposat conflicte d’interessos». «Els altres tres mercats no han generat cap conflicte, al contrari, la seua presència forma part de les demandes de les associacions veïnals que han vist amb molt bon ull aquesta classe de venda directa als seus barris», ha assenyalat.
En aquest sentit, La Unió es posiciona així a favor de la Tira de Comptar i «en contra d’una possible confrontació d’interessos». Per a això considera que «s’ha de donar continuïtat als mercats de l’Horta en les ubicacions on no s’ha originat un enfrontament d’interessos (Castellar, Benimaclet i Malilla) i com que hi ha una llista d’espera de persones agricultores interessades a vendre les seues produccions de proximitat en aquests mercats no sedentaris, caldria acordar noves ubicacions consensuades entre tots els agents».
Els mercats de venda no sedentària estan regulats ja per una ordenança municipal específica. Per tant, les persones que venen les seues produccions en aquests mercats paguen les llicències corresponents i tenen els mateixos drets i obligacions que la resta de venedors ambulants o sedentaris.
La fórmula de canal de distribució curta o venda directa «forma part d’una de les reivindicacions de La Unió, ja que arriba un valor més elevat a les persones productores per les seues collites en suprimir-se intermediaris que encareixen el producte». A més, «cal apuntar que aquesta modalitat de venda directa està consolidada en la majoria de ciutats europees i forma part fins i tot d’un atractiu turístic més». La Unió remarca que la projecció de referent europeu de la ciutat de València «no es pot quedar despenjada d’aquesta tendència».
Segons l’entitat, «és evident que si es complira, en la seua integritat, la Llei de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària i les persones productores reberen preus justos per les seues collites, no hi hauria una llista d’espera de productors per a vendre als mercats no sedentaris, com és el cas ara dels de la ciutat de València».
El passat 8 de març, el Butlletí Oficial de la Província de València va publicar l’anunci de l’Ajuntament de València d’aprovació de les autoritzacions per a exercir l’activitat als mercats de venda no sedentària. Aquest anunci establia els requisits i la convocatòria per la concessió d’autoritzacions i constitució d’una borsa de sol·licituds per a exercir la venda no sedentària en mercats, de nova creació, de venda directa de tipologia agroalimentària.
Per tant, des del primer moment, les persones agricultores han estat exercint una activitat totalment legal i per això La Unió no comparteix la campanya en contra d’aquests mercats de proximitat que s’està duent a terme en els últims mesos i que és conseqüència d’una més que evident falta d’informació sobre aquest tema.
