La Unió de Llauradors i Ramaders denuncia que l’acord provisional per a la futura PAC aconseguit aquesta setmana en la reunió del Consell d’Agricultura i Pesca celebrat a Luxemburg «podria ser molt lesiu per al camp valencià, ja que podria suposar la pèrdua de més de 138 milions d’euros fins al 2027». Per a calcular-ho ha pres «com a any base el 2020, l’últim amb dades definitives», i ha tingut en compte que «enguany ha entrat en vigor la convergència».
L’organització estima «una reducció per a l’Estat d’entre l’1,9% (2021) i l’1,16% (2027) de les ajudes directes, cosa que significarà una retallada directa d’uns 138,5 milions d’euros al País Valencià entre 2021 i 2027, incloent-hi la reducció de l’1,85% d’aquestes ajudes per alimentar la reserva de crisi, que ja no retornarà els fons quan no s’utilitzen (uns 2,4 milions d’euros anuals durant el període entre 2023 a 2027)».
A més, «comportarà una pèrdua de competitivitat de les explotacions al País Valencià i menors rendes per als llauradors i ramaders, a part de no garantir que es tinguen en compte les peculiaritats de l’agricultura mediterrània com havia afirmat reiteradament el ministre d’Agricultura, Luis Planas, ni que les importacions complisquen amb els estàndards productius que la Unió Europea exigeix als seus productors».
La Unió considera que, «tal com s’ha plantejat l’acord, amb els nous topalls del 25% per a ecoesquemes i el 35% del segon pilar a fins ambientals, es reforça molt més del que s’hauria de fer l’ambició verda de la PAC, la qual cosa suposa majors exigències per als llauradors i ramaders i, per tant, signifiquen uns costos de producció més alts». En aquest sentit, «des de l’organització es recorda que la PAC ja era, abans de l’acord, la política europea que més contribució pressupostària destina a l’objectiu climàtic».
Això suposa «un desavantatge enfront d’altres potències agrícoles de tercers països, la competència deslleial dels quals s’afavoreix des de la mateixa Unió Europea a través del tractat i acords de lliure comerç, sense respectar els principis de reciprocitat ni exigir a les mercaderies importades les nostres mateixes normes».
També critica «la inclusió de la condicionalitat social en la PAC de manera obligatòria a partir del 2025, ja que únicament aportarà més complexitat burocràtica al sistema tot i que ja existeixen sistemes en els Estats membres que garanteixen aquest compliment».
Segons explica, «la Comissió Europea no ha sigut capaç d’establir cap mesura de distorsió de mercat en els diferents sectors agraris valencians en crisi, malgrat tindre diners per a fer-ho». En aquest sentit, posa com a exemple, «la desastrosa campanya citrícola de fa tres anys, les reiterades crisis del sector de la fruita, la vinya, oli d’oliva, fruita seca i ramaderia».
Per a Carles Peris, secretari general de La Unió, «les rendes dels professionals del sector agrari haurien de provindre prioritàriament del mercat, no de les ajudes; però és que a més retallen les poques que rebem, ens imposen condicions que augmenten els nostres costos, desmantellen els mecanismes de regulació dels mercats i ens posen, per si tota la resta no fora ja suficient, a competir en inferioritat amb tercers països».
Agermana’t
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
