L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant (UA) ha incorporat un fons documental “d’especial rellevància” per a l’estudi de la Guerra Civil i les seues conseqüències. Es tracta de l’arxiu personal de la família Gallego Picazo, donat per José Miguel Gallego Martínez, net d’Antonio Gallego Carretero i fill de Juan Gallego Picazo.
El director de l’ens, Emilio Rosillo Clement, ha subratllat la “importància històrica i simbòlica” d’aquesta donació i ha assenyalat que aquest fons “no sols aporta documentació sobre fets concrets de la Guerra Civil, sinó que permet seguir l’impacte del conflicte i de la repressió franquista al llarg de diverses generacions, des de l’experiència directa dels protagonistes fins als processos de recuperació de la memòria ja en democràcia”.
Rosillo ha insistit que el valor del fons està en el seu “caràcter integral” i ha apuntat que no són solament documents administratius o militars, sinó també correspondència personal, objectes, publicacions i treballs de recerca que ofereixen “una visió completa i profundament humana de l’ocorregut”.
Batalla de l’Ebre
Un dels conjunts més “rellevants” de l’arxiu és la col·lecció de 65 postals i cartes enviades per diferents membres de la família durant la contesa, especialment les remeses per José Gallego Picazo des del front de la Batalla de l’Ebre entre 1937 i 1938.
Sobre aquest material, el tècnic de l’arxiu Daniel Moya Milà ha destacat que les postals constitueixen “una font de primer ordre“, ja que reflecteixen “el dia a dia del combatent, les seues preocupacions, les seues mancances i la seua necessitat constant de mantindre el vincle familiar en un context extrem”.
Moya ha apuntat que la major part d’aquesta correspondència procedeix de José Gallego Picazo, soldat republicà de la 17 Brigada Mixta i tinenta del Quadre Eventual de l’Exèrcit de l’Est, mort a la Batalla de l’Ebre el 1938. “Són documents breus, sovint condicionats per la censura, però d’una enorme càrrega emocional i testimonial”, ha afegit.
“La complexitat de molts perfils republicans“
El fons també inclou documentació relacionada amb el jutge, escriptor i periodista Antonio Gallego Carretero, considerat “el patriarca de la família”. Format en Dret a Madrid, va ser autor de diversos articles, de dos llibres i fundador del setmanari El manchego.
Segons Rosillo, la trajectòria de Gallego Carretero permet comprendre “la complexitat de molts perfils republicans“, ja que era un home “compromés amb la legalitat” que durant la Guerra Civil va assumir responsabilitats administratives, però que va abandonar el comité de govern local perquè “no compartia els episodis de violència” que es produïen.
Després del final de la guerra, Gallego Carretero va intentar exiliar-se “sense èxit”, va tornar a la seua terra i va ser detingut el 9 de maig del 1939. Va romandre dos anys a la presó i va ser finalment afusellat l’1 de febrer del 1941 a la tàpia del cementeri.
D’eixe període es conserven, entre altres objectes, les fitxes o tauletes de fusta corresponents a la seua estada a la presó, que Moya ha qualificat com a “peces d’un enorme valor simbòlic”, pel fet que “materialitzen la repressió més enllà del paper i acosten l’investigador a l’experiència física de la captivitat”.
Repressió contra les dones
D’un altre costat, la figura d’Isidra Picazo Herraiz, esposa de Gallego Carretero i mare de la família, també és present en el fons, encara que amb “menor volum documental”. No obstant això, l’arxiu arreplega referències a l’empresonament durant dos mesos després del final de la guerra, període en el qual va patir “vexacions i tortures”.
“Aquesta classe de documentació és fonamental per a visibilitzar la repressió exercida contra les dones, moltes vegades silenciada en els relats tradicionals”, ha remarcat Rosillo.
Trajectòries
L’arxiu permet, a més, reconstruir les trajectòries dels fills del matrimoni: José Gallego Picazo, com a combatent republicà; Antonio Gallego Picazo, com a guàrdia d’assalt de la 77 Companyia, Segona Secció, i Juan Gallego Picazo, el menor, que va viure la guerra i la repressió sent un xiquet. Aquest últim va exercir un paper “clau” en la conservació del fons, segons destaca la UA.
D’altra banda, Moya ha incidit en què Gallego Picazo va dedicar part de la seua vida a investigar què havia ocorregut amb la seua família i amb el seu poble i ha asseverat que el fons conté “documentació heretada” i “el resultat de dècades d’investigació personal, entrevistes, recopilació de textos i anàlisis del context històric”.
Entre aquests materials, la institució acadèmica ha ressaltat els treballs de Gallego Picazo sobre la repressió franquista a Tarazona de la Mancha, la figura del seu germà José i l’homenatge als morts a la Batalla de l’Ebre, en particular el memorial de les Camposines, a la Fatarella (la Terra Alta). A això, s’hi sumen relats, memòries i articles en els quals va deixar constància del seu testimoniatge personal sobre la guerra i les seues conseqüències.
Sumari judicial
L’arxiu també comptarà amb l’expedient complet d’accés a la informació relativa al sumari judicial incoat contra Gallego Carretero per “adhesió a la rebel·lió“.
Rosillo ha recalcat que aquest conjunt documental és “especialment rellevant des del punt de vista dels drets civils“, perquè mostra “les enormes dificultats que existien per a accedir a la informació fins i tot dècades després dels fets”.
Gallego Picazo va interposar recursos davant el Ministeri de Justícia, el de Defensa, el de la Presidència, el Defensor del Poble, tribunals militars i fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, detalla la UA.
Finalment, va aconseguir l’accés al sumari, la devolució d’unes monedes d’or embargades al seu pare i la declaració oficial de Gallego Carretero com a “víctima del franquisme”, amb el corresponent dret a reparació.
Per a Moya, aquest expedient permet “estudiar la repressió” i “l’evolució del dret d’accés a la informació i el paper de la transició democràtica en la recuperació de la memòria”.
En la mateixa línia, el director de l’arxiu ha conclòs que encara que la cronologia del fons abasta des del 1908 fins al 2011, el nucli central se situa en la Guerra Civil i la postguerra i ofereix “un testimoniatge excepcional de com un mateix episodi històric marca a pares i fills de formes distintes”.
Tota la documentació donada, digitalització i catalogació, podrà ser consultada pels investigadors i les persones interessades en la pàgina web de l’arxiu, segons Rosillo.
