La Universitat d’Alacant acull aquest divendres la final de la setena edició del Concurs de Monòlegs del Club de la Ciència, amb huit finalistes —quatre dones i quatre homes— i un format de monòlegs científics de tres minuts pensats per fer arribar la recerca al gran públic en clau d’humor i en la nostra llengua. L’acte se celebra de 12.00 a 14.00 h a l’edifici Germán Bernácer del campus de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), en el marc de la 30a Setmana de la Ciència.
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) organitza el concurs amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats i la col·laboració de la Universitat d’Alacant. L’objectiu és consolidar nous formats de comunicació de la ciència en català i reforçar la presència de la llengua en l’àmbit científic. En aquesta final es lliuraran tres premis del jurat —de 1.000, 600 i 400 euros, amb actuacions de la companyia Big Van Ciència associades al guardó principal— i s’estrenarà un premi del públic que es decidirà en directe entre les persones assistents i via retransmissió en línia.
El director de programes de la FCRI, Marc Portella, subratlla la importància de combinar rigor i entreteniment per acostar la ciència a tota la societat: “És importantíssim que tinguem diferents maneres d’arribar a la ciència i els monòlegs són una manera ideal. Sempre volem despertar vocacions científiques i, alhora, fer créixer la cultura científica de la població. Si ho podem fer d’una manera divertida, molt millor”.
Portella destaca també el pes del País Valencià en aquesta edició. “La meitat de les persones finalistes són del País Valencià, cosa que per a nosaltres és molt significativa”, subratlla. El responsable de la FCRI recorda que la fundació té seu a Catalunya i segueix de prop el que passa allí, “però un dels grans objectius és que hi haja més ciència en català arreu dels territoris” en la nostra llengua. En paraules seues, que “la final siga a Alacant i amb tanta presència valenciana és una molt bona notícia”.

El concurs arriba enguany a la setena edició, després que l’any passat la final se celebrara a Vic, i s’emmarca en la col·laboració estable amb la Xarxa Vives d’Universitats, que anirà acollint les futures edicions en funció de quina institució n’assumisca la presidència. Portella avança que enguany s’incorpora una novetat destacada: “A banda dels tres premis del jurat, obrirem un premi del públic. La gent que vinga podrà votar en un període obert mentre retransmetem l’acte en directe. És sorpresa, però hi haurà premi del públic i volem que la decisió siga ben participativa”.
La final reuneix perfils molt diversos: professorat universitari, personal investigador i divulgadores que parlaran, entre altres temes, d’evolució de les espècies, comunicació de les abelles, ressorgiment del xarampió, pseudociència de l’astrologia, contaminants en l’aigua o microorganismes i salut.
Presidència de la UA de la Xarxa Vives d’Universitats
La membre del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, Marina Macià, reivindica el paper de la UA com a amfitriona i aliada en la divulgació científica en català. “Tenen el projecte i l’experiència; nosaltres el que hem fet és acollir l’acte i ajudar a difondre’l, tant en la recerca de participants com en la mobilització d’estudiantat universitari i professionals de l’àmbit de la ciència”, explica.
Macià afavoreix el format àgil dels monòlegs, que s’han celebrat al matí en una sessió de selecció prèvia. “Són només tres minuts per intervenció, és un format molt àgil i amb to divulgatiu. És una manera molt divertida de fer divulgació científica, amb alumnat de batxillerat de la contornada com a públic i amb la possibilitat de seguir-ho també en ‘streaming’”, afig. Segons explica, “era una oportunitat per tenir aquest concurs ací i la proposta encaixa perfectament amb la nostra aposta per la transferència del coneixement accessible per a tothom”.
La Universitat d’Alacant connecta aquesta final amb altres iniciatives en valencià com les lligues de debat, que tindran les finals al mes d’abril amb 22 equips participants en la lliga universitària. L’acollida d’aquest esdeveniment i la resta d’actes s’emmarca dins de la presidència anual de la UA de la Xarxa Vives d’Universitats. Per a Macià, tot plegat configura “un ecosistema on debatre, investigar i divulgar en llengua pròpia és natural”, i on l’humor esdevé “una porta d’entrada privilegiada perquè l’alumnat i la ciutadania s’apropen a la ciència sense por ni distàncies”.








