Cada any, quan arriba l’hivern, es duu a terme la «perellonà» als arrossars propers a l’Albufera de València. Les comportes de les goles del Perelló, el Perellonet i Pujol que evacuen l’aigua, es tanquen i els camps s’inunden durant més de dos mesos. És aleshores quan la superfície del llac assoleix unes 17.500 hectàrees, una extensió semblant a la que ocupava al segle XVIII. Ara, que s’estan buidant els camps, amb l’operació anomenada l’«eixugà», l’Albufera rep aportacions d’aigua que en milloren la transparència en algunes zones i, en altres, com al Tancat de la Pipa, «estan contribuint al que podria ser una nova fase clara», assenyala Acció Ecologista-Agró.
«La fase clara ocorre quan els arrossars es buiden després de les inundacions hivernals, sempre que aquestes hagen sigut abundants», remarca l’organització, ja que «l’entrada d’aigua de qualitat a la llacuna afavoreix la proliferació d’un xicotet crustaci anomenat puça d’aigua (Daphnia magna), capaç de filtrar l’aigua i reduir les poblacions de fitoplàncton, responsables de la coloració verda», explica.
AE-Agró indica que «aquest procés va començar a observar-se cap al final del segle passat, i, des d’aleshores, s’ha tornat a repetir en els 2000 i més recentment el 2022 durant uns dies i, fins i tot, de vegades, algunes setmanes. Però no té per què ser recurrent».
Escassedat hídrica
En aquest sentit, l’entitat subratlla que enguany «es tanca una “perellonà” completament inusual per l’escassetat hídrica» i «tot i que, malauradament, no sembla que siga suficient per a provocar una de les esperades fases clares de l’Albufera, sí que és cert que al voltant de les séquies principals i barrancs es percep un canvi en la coloració marró i un increment de la transparència». Sobretot, concreta AE-Agró, «a la desembocadura del barranc del Poio, on l’aigua es barreja amb l’efluent del Tancat de la Pipa, que és completament transparent i ve carregat de puces i una gran cobertura de caròfits (Tolypella glomerata), es pot observar un increment de la transparència que quasi permet veure el fons».
L’organització puntualitza que, tot i que les fases clares mostren que «si es millora la qualitat i quantitat dels afluents hi ha possibilitats de millora del sistema», aquesta claredat temporal que experimenten alguns indrets de l’Albufera «no implica una recuperació de l’ecosistema». Per a parlar en aquests termes caldria que «els fluxos d’aigua de qualitat s’estengueren durant tot l’any, afegits a l’eliminació de les entrades d’aigües contaminades que encara rep l’aiguamoll», afirma. Per això, a parer d’AE-Agró, estem «lluny de tindre una llacuna amb aigües cristal·lines i en el seu estat òptim de conservació, donada la falta de polítiques valentes que doten el parc natural més important del País Valencià del cabal d’aigua de qualitat que necessita».
Elevat nivell d’eutrofització
L’Albufera de València, «malgrat que posseeix la distinció d’aiguamoll d’importància internacional, continua presentant un elevat nivell d’eutrofització, és a dir de concentració de fòsfor i nitrogen», alerta AE-Agró. La presència d’aquests nutrients a les aigües, «típica de sistemes hipereutròfics que com l’Albufera han estat desencadenats per l’activitat humana, té els seus orígens en el gran desenvolupament urbanístic de la dècada dels 60, moment a partir del qual l’ecosistema va col·lapsar», assevera. «Des d’aleshores és cert que les condicions ecològiques han millorat, però no podem afirmar que s’haja recuperat el nostre aiguamoll d’aquell fatídic succés», ressalta.
«Una de les proves més evidents d’això és el color verd i la terbolesa que caracteritzen l’Albufera i que impedeixen veure el fons de la llacuna, a pesar de tindre molt poca profunditat (uns 1,20 metres de mitjana)», assenyala l’entitat. Tanmateix, «hi ha moments de l’any en què les aigües es tornen quasi transparents en algunes zones», una millora de les circumstàncies que «és temporal i respon a l’aportació hídrica de qualitat que l’aiguamoll necessita». Però no és «gens casual», ja que com hem vist està vinculada a una de les fases del cultiu de l’arròs, la «perellonà».
