Molts plans urbanístics que amenaçaven espais naturals van quedar paralitzats per l’esclafit de la bombolla immobiliària l’any 2008; podem dir que la crisi econòmica va protegir hectàrees d’horta, boscos, etc., al País Valencià. No obstant això, alguns tornen, com el Programa d’Actuació Integrada (PAI) de la Canyada de Trilles, popularment conegut com la Torreta del Pirata de Godella: ara comencen les obres d’urbanització d’un projecte del 2002 que afecta 150.000 metres quadrats de zona verda per a construir un nou barri residencial de 447 vivendes on s’espera que habiten unes 1.500 persones, el que suposaria incrementar la població actual en un 15%.
Anem a les arrels. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Godella té catalogada com a urbanitzable aquesta zona d’alt valor ecològic des de l’any 1990. El PAI del sector 31/32 va començar el procés de redacció el 2002 i l’aprovació definitiva es va fer el 2006, quan es va signar el conveni amb l’agent urbanitzador. Aquest acceptava el compromís que les obres s’executaren en un termini màxim de 30 mesos (tenien fins a agost del 2011). Però va esclatar la bombolla immobiliària el 2008 i les màquines mai entraren als terrenys. L’alcaldia en aquelles èpoques es va alternar entre PSPV i PP.
L’Ajuntament de Godella va iniciar l’expedient per a la caducitat del PAI en 2011, que es va aprovar definitivament al ple municipal el gener de 2018, quan tingueren l’aval del Consell Jurídic Consultiu. Era el tràmit perfecte perquè evitar la construcció no haguera costat res al consistori. Però els propietaris presentaren al·legacions perquè l’Ajuntament va incomplir els terminis de tramitació i de comunicació a les parts interessades (a l’entitat bancària que té la hipoteca de la parcel·la), per la qual cosa havia caducat el període per declarar la caducitat (és a dir, una errada administrativa). Per tant, el consistori va fer marxa enrere i va declarar nul·la la caducitat en 2020, de manera que es va posar en marxa de nou el procés d’urbanització.
Des dels moviments socials es pregunten per què no s’ha buscat cap responsable polític o tècnic a eixa errada administrativa. El regidor d’Urbanisme, Carles Albert Durán (Compromís), explica que realment el que caducava era el pla parcial, però es mantenia la reparcel·lació, és a dir, «la voluntat d’executar el PAI». A més, subratlla que els terrenys són privats.
Presumptes irregularitats al procés administratiu de l’Ajuntament de Godella Ara, l’Ajuntament de Godella governat per Compromís (qui, a més, té les competències d’Urbanisme) i PSPV ha reactivat el PAI: el passat 6 d’octubre aprovaren, en un Ple Extraordinari, la pròrroga del PAI i la modificació del conveni urbanístic amb els vots a favor de PSPV, Compromís, PP i Cs; només es va oposar Unides Podem-EU i el regidor no adscrit José Antonio Bogas (ex de Ciutadans). Les màquines començaren a treballar el passat 17 d’octubre, malgrat la forta oposició ciutadana i les presumptes irregularitats que l’ha envoltat.
L’Agència Valenciana Antrifrau va rebre dues alertes anònimes en 2020 perquè investigara si hi havia irregularitats administratives a l’actuació municipal respecte al PAI. En les seues conclusions, donades a conéixer en 2022, apreciava certes irregularitats en el procés administratiu del consistori. Veia «acreditat l’incompliment» de l’agent urbanitzador, que no va executar les obres en el termini acordat, per la qual cosa se li ha d’aplicar, d’acord amb el conveni signat, una sanció de 2,2 milions d’euros.
El regidor Carles Albert Durán sosté que tenien dos camins: seguir amb el PAI i posar la sanció corresponent per incompliment del contracte -un procediment sancionador que, assegura, s’està tramitant- o tirar-lo enrere, amb les corresponents indemnitzacions a les promotores.
Un recurs als tribunals
La plataforma Salvem la Torreta del Pirata s’està mobilitzant contra el PAI des de 2020. Han impulsat diverses manifestacions, recollida de signatures, participat en reunions, etc., i actualment tenen presentat un recurs contenciós-administratiu als tribunals. Malgrat l’inici de les obres d’urbanització, el portaveu Jesús Pancorbo sosté que, mentre no construïsquen, «encara és reversible». Demanen a l’Ajuntament que òbriga un nou expedient de caducitat amb totes les garanties i en temps. El regidor Durán diu que no té «informació d’actuacions de cap tribunal» i defensa que «l’actuació compleix tots els requeriments del Consell Jurídic Consultiu, de la Generalitat Valenciana i de l’Agència Valenciana Antifrau».
L’activista recorda que Compromís portava el rebuig al PAI al seu programa electoral, i un cop en el govern, malgrat «tindre la potestat per tornar a iniciar el procés de caducitat del PAI» i haver negociat amb la ciutadania, es reuniren «d’amagat» amb els promotors i tiraren endavant el projecte urbanitzador. «Han primat els interessos econòmics i especulatius. Hi ha hagut una malíssima gestió de l’Ajuntament, perquè no ha buscat ni un sol responsable polític o tècnic per haver declarat la caducitat fora de temps», observa Pancorbo.
Què costaria tirar enrere el PAI de Godella?
No podem donar una resposta rigorosa a la pregunta, bàsicament perquè l’Ajuntament de Godella tampoc sap què costaria la indemnització a l’agent urbanitzador, ja que això es dirimiria, en última instància, als tribunals. Els representants polítics s’han limitat a oferir xifres a la babalà, que han ballat en funció de qui les donava.
En un butlletí informatiu de Compromís de juliol del 2020, la coalició estimava que «reclassificar tot el sector i declarar-lo no urbanitzable» costaria a les arques municipals «indemnitzacions valorades en una quantitat pròxima als 6 milions d’euros, a expenses del que puga determinar el jutjat». El maig del 2022, l’alcaldessa socialista de Godella, Teresa Bueso, va apujar l’estimació fins als 150 milions.
Durán diu ara que els 6 milions dels quals parlava Compromís es referien només al sòl; a això s’hauria d’afegir altres despeses «possiblement imputables» com la redacció del projecte i altres: «Tenim informes d’advocats que diuen que podria requerir unes compensacions desorbitades per a l’Ajuntament de Godella». Afegeix que «no existeix cap capítol als fons europeus» per fer front a una despesa d’aquest tipus.
«Entenc que no és el PAI que a ningú del govern ens hauria agradat executar, però la nostra responsabilitat és no deixar l’ajuntament en fallida tècnica. Arribàrem a un consens de què és millor per a la ciutadania. No podíem afrontar econòmicament les conseqüències econòmiques», sosté el regidor. El que han fet, defensa, és incloure algunes «millores» al PAI relatives als vials, com posar un carril bici, o augmentant l’arbrat del pla. L’activista Jesús Pancorbo opina: «L’interés general no és el mateix que l’interés econòmic de les arques municipals».
Suposades irregularitats també a les signatures contra el pla
Huit associacions del poble han reunit més de 400 al·legacions i més de 3.500 signatures contra el pla, de les quals 1.991 són de residents del municipi, la qual cosa representa més del 20% del cens electoral; reclamen al govern municipal que acomplisca el compromís de redactar un nou PGOU en sintonia amb la normativa actual de medi ambient i que permetria protegir aquest entorn.
El veïnat també denuncia irregularitats de l’Ajuntament de Godella en el recompte de les signatures. Pancorbo explica que, de les 3.500, més de 2.000 serien de persones empadronades al municipi i incloses en el cens electoral (amb més de 18 anys), xifra amb la qual superen el 20% necessari perquè es debata en ple municipal. No s’ha fet perquè, segons el consistori, només hi havia 1.643 persones del cens electoral de Godella i que «amb això no s’aconsegueix res». El veïnat va preguntar quines eren les signatures que havien invalidat sense rebre resposta, per la qual cosa l’han recorregut al Síndic de Greuges.
La Torreta del Pirata, corredor verd entre el Túria i el Carraixet
La plataforma Salvem la Torreta del Pirata defensa la preservació d’un dels últims espais verds de Godella, amb una gran massa forestal i on habiten espècies de flora i fauna autòctona i és refugi d’aus. Per qui no conega la zona: són vora 150.000 metres quadrats a un dels punts més alts i amb millors vistes de Godella, una elevació que «ajuda a absorbir aigua quan hi ha pluges torrencials, cada cop més freqüents, i que no arriben al poble o ho facen en menor quantitat», explica Pancorbo.
Antigament, eren terres de cultiu d’ametlers, oliveres, garroferes i vinya, però amb el PGOU de 1990 va deixar de ser sòl agrícola per convertir-se en urbanitzable, per la qual cosa «s’abandonaren els cultius». Després d’un procés de naturalització, ara els vestigis dels antics bancals es barregen amb espècies del bosc mediterrani, com exemplars de pi blanc i pi pinyer que han arribat als 15 metres d’altura, coscolla, ginebre, algunes orquídies i endemismes com el Teucrium edetanum. «Són 15 hectàrees de bosc en un municipi al qual li falten zones verdes. Al nucli urbà n’hi ha poques, i algunes també estan amenaçades per l’ampliació del by pass. Hi ha una molt mala planificació del territori al poble», denuncia l’activista.
És lloc d’esplai habitual per a les veïnes de la zona on caminen, corren, estan amb els xiquets i les xiquetes o passegen el gos. A més, aquest bosc periurbà és part del cinturó verd de l’àrea metropolitana de València, fa de corredor agroforestal entre el Túria i el Carraixet i enllaça amb l’antiga mina romana de Les Pedreres de Godella, d’on es va extraure material per construir edificis emblemàtics com la Catedral de València i la Llotja.
Des del punt de vista cultural, la Torreta del Pirata data del segle XVI i, malgrat el seu «roín estat de conservació, amb només l’estrat basal», Pancorbo sosté que «s’hauria de conservar per la història del poble». Afegeix que igualment s’han trobat a la zona fòssils i restes romanes, tot i que «no està molt estudiada».
Per tot això, des de Salvem la Torreta del Pirata demanaren a la Conselleria la declaració de Paratge Natural Municipal, cosa que des de l’administració autonòmica valoraren que l’espai aglutinava les característiques per a ser-ho, i per això «només faltava voluntat política».
Denúncia per iniciar les obres sense permís de Conselleria per l’existència d’una espècie vegetal protegida
Per altra banda, Acció Ecologista-Agró ha presentat davant la Conselleria d’Emergència Climàtica una denúncia per la destrucció parcial de la població de Teucrium edetanum a la zona a la qual sol·liciten la multa de 200.000 euros per als impulsors del PAI -Ajuntament de Godella i agent urbanitzador- i la paralització de les obres com a mesura provisional per a preservar la població d’aquesta planta catalogada.
El grup ecologista recorda que aquesta espècie és un endemisme exclusiu de la província de València inclòs en l’Annex III del Catàleg Valencià de Flora Amenaçada i està catalogada com a «vigilada», motiu pel qual està prohibida la seua recol·lecció, tala, mutilació, arrancada o destrucció, encara que la norma possibilita un alçament excepcional d’aquestes prohibicions amb autorització expressa de la Conselleria, cosa que ni s’ha sol·licitat ni, per tant, s’ha obtingut a les obres.
A petició dels ecologistes, el 15 de novembre es van desplaçar a la zona tècnics del Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 de la Conselleria. Malgrat que ja havien començat les obres, aconseguiren localitzar diferents exemplars de Teucrium edetanum, però no es va obrir cap expedient sancionador d’ofici ni es van paralitzar les obres perquè no podien constatar la presència de l’espècie a les zones ja alterades pels treballs d’urbanització. Acció Ecologista- Agró sí que n’ha presentat de proves a la denúncia gràcies a fotografies geolocalitzades. Han argumentat que aquests fets podrien suposar una infracció administrativa greu segons la llei estatal 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, amb multa de 3.001 a 200.000 euros.
447 vivendes noves en un municipi amb 682 vivendes buides
Sobre l’argument de la necessitat de construir 447 vivendes per donar solució als problemes de l’habitatge, Jesús Pancorbo recorda que, segons l’INE, a Godella hi ha 682 vivendes buides que es podrien rehabilitar abans que construir-ne noves a un bosc: «En un moment de crisi de materials, de crisi climàtica, amb la Capitalitat Verda Europea de València i amb la racionalització de l’espai a les ciutats ens sembla una aberració. Amb aquesta i altres promocions que estan en marxa, en pocs anys la població de Godella pot augmentar un 25%». Calculen que això es traduirà en mil cotxes més «a un poble que de 7 a 9 del matí ja està embussat».
A més, denuncia que hi ha sectors en construcció a la zona urbanitzada consolidada del poble que «fa 12 anys que estan paralitzats i amb els compradors que ja han pagat», així com el col·legi El Barranquet dels anys 70, que té diners consignats per a la seua rehabilitació, i també està aturat. «En canvi, el PAI de la Torreta del Pirata en un any l’han posat en marxa», lamenta.
