La taxa d’emancipació juvenil al País Valencià a finals del 2023 es va situar en el 16,5%, és a dir, 1,5 punts per damunt de la xifra assolida un any abans i mig punt per davall de la del conjunt de l’Estat. De fet, és el percentatge de joves emancipats més alt des del 2020.
Així es desprén de l’última edició de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) publicada aquest dilluns, coincidint amb el Dia Mundial de la Joventut.
Per part seua, la taxa d’ocupació jove al País Valencià va pujar 2,5 punts i la d’atur jove va baixar 4,2 punts en un any, alhora que la temporalitat va baixar en 6,3 punts respecte del 2022.
Ara bé, els salaris són més baixos que els del conjunt estatal, ja que el sou net mitjà jove a penes supera els 11.000 euros. Això suposa que un jove valencià ha de dedicar el 87,9% del seu salari si vol llogar un habitatge en solitari.
Mentrestant, si un jove del País Valencià opta per compartir un habitatge a les grans ciutats, la renda mitjana d’una habitació és del 42,2% del salari mitjà jove a València, del 38,1% a Alacant i del 30,4% a Castelló de la Plana.
Pobresa
La investigació també posa l’accent en la taxa de risc de pobresa i adverteix que el 2023 va tancar amb un 31,2% de la joventut en risc de pobresa i exclusió social a l’Estat, un punt més que el 2022, sent el segon col·lectiu amb risc de pobresa més elevat, superat només per la infància.
D’altra banda, l’estudi es refereix als anomenats «ninis» (joves que ni estudien ni treballen ni tenen capacitat per a fer-ho) per a puntualitzar que «tan sols» representen el 2,1% de la joventut inactiva a l’Estat (un total de 70.831 persones).
Mentrestant, l’informe destaca l’augment dels «sisis», els joves que estudien i treballen alhora, el percentatge dels quals va pujar del 32,9% en el segon semestre del 2022 al 34,1% a la fi del 2023, sent més alt entre les dones (ho feien quasi quatre de cada deu) que entre els homes (tres de cada deu).
El tècnic d’investigació de CJE, Rubén Díaz, ha recalcat que la tendència entre les dones és emancipar-se en parella o compartint habitatge, mentre que els homes tendeixen a fer-ho en solitari.
Davant aquestes dades, el vicepresident del CJE, Juan Antonio Báez, ha remarcat que «és responsabilitat de les administracions públiques donar una solució a la situació precària de les persones menors de 30 anys que en molts casos es veuen obligades a eixir de casa malgrat que hagen de sobreendeutar-se per la falta de treball als seus municipis o comunitats autònomes de naixement».
Báez ha assegurat que a l’estat espanyol ser jove és un «factor de risc» i ha lamentat que es tracta d’una generació que «ha arribat tard» als «sous dignes» o fins i tot a poder plantejar-se tindre fills.
Entre les solucions que el CJE considera que són necessàries, ha valorat la reforma laboral o la pujada del salari mínim interprofessional, que assegura que ha reduït, entre altres aspectes, la temporalitat.
