La pobresa creix al País Valencià. El XV informe “L’Estat de la Pobresa a Espanya” de la Xarxa per a la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN-ES) situa la taxa valenciana en el 24,8% el 2024 —mig punt més que l’any anterior i cinc punts per damunt de la mitjana estatal (19,7%)—, mentre que la pobresa infantil s’enfila fins al 35,1% (29,2% a l’Estat).
L’estudi alerta, a més, de la intensitat creixent del fenomen. La pobresa extrema —llars amb ingressos per unitat de consum inferiors al 40% de la mediana estatal; és a dir, menys de 7.723 euros anuals o 644 euros al mes— arriba a l’11,4% al País Valencià, set dècimes més que el 2023. L’informe subratlla “l’extrema situació” en territoris com el País Valencià, Navarra, Euskadi, Illes Balears, Múrcia o Castella i Lleó, “on més del 45% de les persones en risc de pobresa estan en pobresa extrema”.
La taxa AROPE —risc de pobresa o exclusió social— també empitjora: puja tres dècimes i se situa en el 29,9% al territori valencià, enfront del 25,8% estatal. EAPN-ES valora que a escala estatal el percentatge AROPE cau del 26,5% al 25,8% i ho defineix com “una reducció important”, però adverteix que “almenys una de cada quatre persones a Espanya” s’ha mantingut en risc durant l’última dècada.
Bretxa territorial: el factor nord-sud i l’empitjorament sostingut al País Valencià
L’organització remarca que el factor territorial pesa i que persisteix “una clara bretxa nord-sud” amb diferències sostingudes en quasi tots els indicadors. Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i la Regió de Múrcia concentren els percentatges més elevats de risc, però EAPN-ES considera “preocupants” casos com el del País Valencià, Navarra o Castella i Lleó, “que arrosseguen un empitjorament de les xifres diversos anys consecutius”.
Pel que fa a les causes i respostes, la xarxa assenyala que “el mer creixement econòmic no és suficient per a reduir la desigualtat” i reclama “més inversió social i un sistema fiscal progressiu més just” que reforce la cohesió social i territorial. L’informe recorda que, el 2024, les prestacions i ajudes socials —incloses les pensions— van evitar que 11,1 milions de persones entraren en pobresa, però la protecció varia segons la comunitat i el seu esforç inversor.
Habitatge i respostes: lloguers asfixiants i crida a més inversió social i garanties de renda
L’habitatge es consolida com a palanca de vulnerabilitat. El lloguer mitjà ha pujat un 39,3% a l’Estat espanyol entre 2014 i 2024 (la quota hipotecària ho fa un 20,1%) i l’increment s’ha aguditzat a les Balears i Canàries. El País Valencià se situa, junt amb Madrid i Catalunya, entre les autonomies amb major percentatge de població que destina el 40% o més de la renda a l’habitatge.
EAPN-ES insta a millorar prestacions i ajudes autonòmiques, especialment en territoris amb pitjors dades o amb empitjoraments sostinguts, i a “millorar la qualitat del mercat laboral i els sistemes de garantia de renda”, atés que huit de cada cent persones a l’Estat espanyol viuen amb menys de 644 euros al mes.
