La Falla municipal infantil del 2026 serà una “piràmide de la mobilitat”. Un ninot que a l’estil dels triangles de l’alimentació saludable mostra quins tipus de mobilitat s’han de prioritzar en els trajectes quotidians, tant per a una major fluïdesa com per les conseqüències ambientals o en la salut. Es comença per caminar sempre que es puga, utilitzar la bicicleta o el patinet en distàncies un poc més llargues, se segueix pel transport públic i s’acaba, només en els casos imprescindibles per fer ús dels vehicles privats. Veient la proposta de monument, es podria pensar que algun artista faller li ha “colat” un gol a l’actual equip de govern municipal, ja que pareix realment la recepta exactament contrària al que estan aplicant des de l’entrada de María José Catalá a l’alcaldia el 2023.
Deixant de banda la promesa incomplerta de “revertir” carrils-bici -una mesura molt complicada perquè estaven finançats amb diners europeus-, l’aposta decidida de la coalició de PP i Vox pel cotxe privat va començar amb la reobertura als vehicles d’espais ja semipeatonalitzats com la plaça de l’Ajuntament o altres carrers del centre de la ciutat, la “laxitud” de les àrees de prioritat residencial o l’aposta més forta: la no aprovació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que deixa València en risc de col·lapse financer per tal de no aprovar cap mesura restrictiva per al cotxe.
Aquesta política ha provocat que el trànsit motoritzat a València s’incremente un 8,8% des del canvi de govern, després de gairebé huit anys de disminucions, amb totes les seues conseqüències d’embossos, contaminació i accidents de trànsit.
“Fallida” del transport públic
L’increment del trànsit motoritzat també està relacionat amb els creixents problemes al transport públic. Cal reconèixer ací, que aquesta no és una qüestió únicament municipal, ja que afecta tan l’EMT (gestionada per l’Ajuntament), MetroValència (de la Generalitat) i Rodalies (de Renfe, o siga el Govern espanyol), però on Catalá podria fer alguna cosa per a buscar solucions és a l’EMT.
Ja fa mesos que els autobusos de València veuen com les freqüències són cada volta menors, els vehicles són més impuntuals, hi ha més averies i, en conseqüència, cada volta van més plens i els viatges són més incòmodes.
A finals de novembre, La Federació d’Associacions Veïnals denunciava la “falta de previsió, la baixa freqüència i els retards constants” d’uns autobusos “abarrotats, sovint de turistes”.
Però la prova del cotó, la dada que indica millor el funcionament de la xarxa és la velocitat comercial dels autobusos, ja que és la garantia que el trajecte és més ràpid i eficient pel viatger i també permet al mateix vehicle fer més trajecte i, per tant, ser més eficient.
Aquesta velocitat va anar pujant durant els dos mandats de Joan Ribó, gràcies a mesures de contenció del trànsit privat i a donar preferència al transport públic -la prohibició, per exemple, d’aparcar als carrils bus va ser durament criticada per l’oposició de dretes. Des del 2024, però, aquesta ha anat baixant de forma constant i uniforme.
Així, segons assenyalen els mateixos informes de l’EMT, després d’arribar a un pic de 12,85 km/h a l’estiu del 2023 i encadenar almenys nou mesos de pujades consecutives, a partir de la tardor d’aquell mateix any, la tendència va començar a canviar. Així, el 2024, va ser més lenta que en tots els respectius mesos de l’any anterior, i al 2025 va continuar la davallada. Així, el passat agost -generalment el millor mes, ja que hi ha menys cotxes- s’havia baixat a 12.38 km/h, 0,47 km/ respecte a l’agost de dos anys abans. Al desembre passat, aquesta s’havia desplomat als 11,46 km/h en comparació amb els 11,99 km/h del mateix mes del 2022. En conjunt, la velocitat mitjana s’ha reduït un 3,4%, mentre que hi ha uns 300 autobusos que han deixat de circular per falta de personal, tant conductors com mecànics.
El regidor de Mobilitat Jesús Carbonell, però, ha trobat la solució al problema de la pèrdua d’eficiència de la xarxa d’autobusos: mentir. En una nota de premsa emesa per l’ajuntament, s’assegura que la velocitat comercial de l’EMT es troba als 14 km/h, una xifra que no s’ha aconseguit mai, ni tan sols en agost.
Aquesta no ha estat l’única mentida amb què s’ha enganxat Carbonell in fraganti. Recentment, el regidor anunciava que s’havien contractat 100 nous conductors d’autobús per tal de pal·liar els problemes de reducció de freqüències. En un comunicat, la secció de CCOO a l’EMT esmenava la plantilla del triomfalisme oficial i demostrava com, segons les dades oficials de la mateixa empresa, el número de conductors contractats havien passat dels 1.363 als 1.391. O siga, un increment de només 28 conductors. En l’àrea de tallers no s’ha contractat cap mecànic nou.
Compromís augmenta la pressió
Aquesta situació de malestar ciutadà per l’estat del transport públic l’està intentant capitalitzar Compromís. La coalició valencianista ha llençat un web –mehasdestrozado.compromis.net– recollint dades, testimonis i exemples sobre la pèrdua de qualitat d’aquests serveis. Una iniciativa similar a la que la mateixa formació va fer sobre la proliferació de pisos turístics amb un enorme èxit.
La primera intenció de Compromís era contractar plafons publicitaris a les estacions de MetroValència per promoure la web, però una volta ja estaven els espais reservats i el material gràfic enviat, l’empresa pública va desestimar acceptar la campanya per considerar que aquesta era “incompatible amb la seua política d’imatge”. Una decisió que els valencianistes no han dubtat a qualificar de “censura institucional”.
La resposta ha estat omplir els carrers de València amb cartells que simulen estar fets a mà i amb el lema “María José, ara tot el món sabrà el que m’has fet” i un codi QR que permet accedir al web. “La paraula ‘gamberra’ està en l’ADN de Compromís per València, que s’ha caracteritzat en els últims anys per campanyes amb to informal però amb una càrrega de denúncia social molt alta”, han explicat des de la coalició per justificar la campanya.
