Després de quasi set anys de silenci i oblit, diumenge passat, a les 22.30 hores, un dels accidents de metro més greus de tota la història va tornar a eixir a la llum. El periodista Jordi Évole i el seu programa Salvados aconseguiren que es reobrira el debat al voltant d’uns fets que s’intentaren ʹtaparʹ per part del Consell. Així ho reconeix en declaracions a La Veu una eufòrica presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro (AVM3J), Beatriz Garrote, per a qui el programa ha sigut el responsable de “trencar l’oblit, el desconeixement que la societat tenia del cas”.
Aquest matí, dos dies després de l’emissió del programa, Garrote reconeix que ha tingut una “repercussió meravellosa, tant a nivell nacional com en les xarxes socialsʺ. De fet, ens explica, la plataforma de recollida de signatures que obriren el desembre de 2012, després que es coneguera la contractació d’una consultora per alliçonar els treballadors de FGV en la comissió d’investigació, i que demana al president Fabra una investigació veraç, tenia recollides diumenge de vesprada unes 5.000 signatures. “Dilluns al matí ja es comptabilitzaren 28.000 i hui ja en són 40.000”, anuncia amb felicitat.
“El missatge del programa era molt clar i això ha fet que la societat s’indigne en veure com un fet tan greu com va ser l’accident, en el qual moriren 43 valencians i altres 47 en resultaren ferits, s’haja volgut tapar d’aquesta manera. Ha quedat clar que el Consell va mentir a l’opinió pública”.
Pel que fa a la intervenció de Juan Cotino en el programa, Garrote reconeix que té sentiments contradictoris. Per una banda, “d’indignació”, però per l’altra, confessa, “no sé si enviar-li una ramell de flors per donar-li les gràcies”. Garrote creu que amb la seua ‘actuació’ ha quedat clar que “no dóna la cara perquè no hi ha forma d’explicar el que han fet. La seua arrogància, menyspreant la premsa, deixa constància de quin va ser el seu paper en tots aquests anys”.
Malgrat que ara tota la societat sap el que va passar realment, “hem de reconéixer que el tema penal ha prescrit, per tant, tenim poques esperances que es reòbriga la instrucció judicial, encara que hagen aparegut noves proves”.
“Jo crec que al final, ara o quan hi haja un relleu polític, no tindran més remei que donar explicacions”.
El pròxim 3 de juliol es compliran set anys d’aquella catàstrofe. Set anys de mentides, manipulacions, però sense responsables. “En què ens hem convertit quan un fet tan greu com va ser l’accident del metro segueix sense cap responsable?”.
Divendres, com cada dia 3, Beatriz Garrote i els seus companys de l’AVM3J acudiran a la Plaça de la Verge amb el mateix nus a la gola, amb el record dels seus en la ment, però amb una nova esperança, que per fi, es faça justícia.
