Cada vegada que una dana colpeja el nostre territori, el paisatge de moltes localitats canvia dràsticament. Carrers convertits en rius, camps negats, infraestructures malmeses i famílies que ho perden tot. La pregunta que sempre ens fem després d’un episodi així és: com podem reconstruir de manera efectiva i evitar que torne a passar? En aquest article analitzarem els reptes de la reconstrucció i les possibles solucions per a garantir una resposta més eficaç i sostenible.
L’impacte de la dana en el territori
Al País Valencià, la dana ha deixat una empremta profunda. A l’Horta Sud i a la Ribera, entre més comarques, hem viscut en primera persona la devastació d’aquest fenomen meteorològic. Però, per què les conseqüències són tan greus?
- 1. Urbanisme descontrolat: s’ha construït en zones inundables sense una planificació adequada.
- 2. Infraestructures obsoletes: sl clavegueram i els sistemes de drenatge no estan preparats per a grans quantitats d’aigua en poc de temps.
- 3. Canvi climàtic: les pluges torrencials seran cada vegada més freqüents i intenses, fet que agreujarà els efectes de les danes.
Els reptes de la reconstrucció
Després de cada dana, les administracions i la ciutadania es mobilitzen per reparar els danys. Però, sovint, aquest procés es troba amb obstacles que dificulten la recuperació:
- Ajudes lentes i burocràcia pesada: els tràmits per accedir a les ajudes són llargs i complicats.
- Falta de recursos per a infraestructures: molts municipis menuts no tenen pressupost per afrontar obres de reconstrucció.
- Repetició d’errors: es reconstrueix sense tindre en compte el risc d’inundació, perpetuant el problema.
Cap a una reconstrucció sostenible
Si volem un futur més segur, no podem limitar-nos a reparar el que la dana ha destruït; hem de construir amb una visió de futur. Algunes accions necessàries serien:
- 1. Ordenació del territori intel·ligent: evitar la construcció en zones de risc i protegir les marjals i rius com a sistemes naturals de drenatge.
- 2. Infraestructures resilients: adaptar carreteres, ponts i clavegueram per suportar fenòmens meteorològics extrems.
- 3. Gestió de l’aigua eficient: creació de basses de laminació i millora dels sistemes de desguàs per evitar col·lapses.
- 4. Educació i conscienciació ciutadana: la població ha d’estar informada i preparada per actuar en cas d’emergència.
Conclusió
La dana no és un fenomen nou, però sí que ho és la seua intensitat i freqüència a causa del canvi climàtic. Això ens obliga a replantejar la manera com reconstruïm els nostres pobles i ciutats després de cada desastre. No podem continuar apostant per solucions a curt termini; cal una inversió seriosa en infraestructures, planificació urbana i polítiques de prevenció. Només així aconseguirem un territori més segur, resilient i preparat per a afrontar els reptes climàtics del futur.
Jordi Velasco és portaveu de Compromís per Montroi (la Ribera Alta).
