Els membres que el PP i Vox han proposat per al consell d’administració d’À Punt no són tècnics, tal com va justificar el partit que governa en solitari al País Valencià. Són, en tot cas, perfils entre els quals no s’ha prioritzat l’experiència ni la professionalitat periodística acreditada, sinó el seu currículum polititzat.
I no ho diem precisament per aquells que tot i treballar en mitjans evidentment conservadors mai no han fet vida fora del periodisme, com pot ser el cas de Vicente Ordaz, sinó per aquells que no compten amb cap trajectòria periodística al darrere i, a més a més, mai no han volgut dir ni una paraula en valencià degut a la convicció personal que la llengua del país –legalment pròpia i oficial– sobra, molesta i cal arraconar-la tant com siga possible.
També, per descomptat, de la radiotelevisió pública dels valencians. Perquè no es pot dubtar que els futurs comandaments d’À Punt tenen com a objectiu fer d’aquest canal una televisió bilingüe. Sota la premissa emesa pel president Mazón, «la revolució d’À Punt serà tindre més audiència», caben moltes intencionalitats polítiques com la de castellanitzar justament l’única televisió que els valencians podem veure en valencià. Pel que fa a les altres desenes i desenes de canals que emeten íntegrament en castellà, alguns dels quals també són públics –d’àmbit local, comarcal, provincial o estatal–, el president Mazón ni es preocupa perquè incorporen el valencià. Encara que tots aquests canals també es paguen amb diners públics i molts tinguen audiències clarament inferiors, bé en termes proporcionals o absoluts, a les que presenta À Punt.
Clar que PP i Vox no buscaven cap altra cosa amb la modificació de la llei de la radiotelevisió pública, adreçada exclusivament perquè els partits que tenen majoria absoluta a Les Corts –actualment PP i Vox– en tinguen el control polític. Organismes com el Consell de la Ciutadania o el Consell de l’Audiovisual, així com sindicats, han quedat fora de l’òrgan de decisió de la radiotelevisió pública amb la nova llei, que permet triar els nous directius de manera directa per part dels partits que tenen majoria.
Aquests dies, amb la DANA del 29 d’octubre passat, À Punt ha batut rècords d’audiència degut al fet d’haver ofert una informació seriosa, rigorosa, actualitzada i en valencià. No hi ha cap dubte que davant futures situacions d’emergència i d’exigència informativa À Punt deixarà de ser el que ha sigut aquestes setmanes. I que això, per descomptat, es pagarà també amb les quotes d’audiència. Serà aleshores quan s’evidencie que la «gran revolució» pretesa pel president Mazón, que À Punt tinga«més audiència», és falsa. La gran revolució d’À Punt per al president Mazón i per al conjunt del PP i de Vox és polititzar cap a la dreta i l’extrema dreta espanyolistes la radiotelevisió pública del poble valencià i fer-la tornar als temps foscos de l’antiga Canal 9 que el PP va fer tancar a còpia de corrupteles i d’una ruïna econòmica imposada.
El sistema comunicatiu valencià, majoritàriament en castellà, provincial, hispanocèntric i de capital espanyol no es pot permetre un pas enrere tan greu per a la pluralitat informativa, per a un servei públic de qualitat i íntegrament en valencià. Cal demanar un À Punt públic, millor finançat, plural, cent per cent en valencià, en clau valenciana i que coopere amb els mitjans de comunicació de proximitat local, comarcal, temàtics i de País Valencià.
