El Consell de Ministres ha aprovat una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.134 euros mensuals en 14 pagues, una mesura que afecta més de dos milions de treballadors a l’Estat espanyol. Aquesta decisió, fruit de l’acord entre el govern i els sindicats, busca garantir el poder adquisitiu de les persones amb sous més baixos en un context de pressió inflacionària. Tot i això, també té implicacions fiscals que convé tindre presents, especialment pel que fa a la retenció de l’IRPF.
Un salari mínim més alt, però també més impostos?
Fins ara, moltes persones que cobraven el salari mínim quedaven exemptes de retencions d’IRPF perquè no superaven el llindar de tributació. Però amb aquesta pujada, algunes d’elles podrien començar a vore com se’ls aplica una petita retenció en la nòmina.
El mínim exempt de retencions de l’IRPF per a un treballador solter i sense fills és de 15.876 euros anuals. Això significa que, si una persona només té un pagador i cobra l’SMI, no se li descomptarà IRPF de la nòmina, ja que el salari anual total queda per davall d’aquesta xifra. Però si té dos pagadors i supera els 15.000 euros anuals, haurà de fer la declaració de la renda i potser pagar impostos a posteriori.
L’impacte per a treballadors i empreses
Per als treballadors, aquesta pujada suposa una millora del poder adquisitiu, però també la possibilitat d’haver de pagar més impostos en alguns casos. Per a les empreses, especialment les petites i mitjanes, significa un augment del cost laboral, que podria condicionar les contractacions futures.
La pujada del salari mínim és una mesura necessària per a reduir la precarietat i millorar la qualitat de vida, però cal tindre en compte els seus efectes fiscals i laborals perquè no genere sorpreses en la declaració de la renda ni en les nòmines dels treballadors.
