Des dels impactes de l’escalfament global fins a la reestructuració dels sistemes d’alerta passant per plantejar un urbanisme resilient a les catàstrofes o la reparació als familiars de les víctimes mortals. Totes aquelles tasques que les administracions –especialment la Generalitat hauria d’estar fent i no fa, les comencen a assumir els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), els espais ciutadans apareguts a les zones afectades per tal de fomentar un procés de reconstrucció democràtic i participatiu.
L’activitat d’aquests CLER és furibunda i la seua energia pareix inesgotable –i més si tenim en compte que estan formats per persones que han perdut molt en la barrancada del 29 d’octubre– i el ventall d’activitats va des de col·laborar en la convocatòria de vaga general del 29 de maig fins a la formació ciutadana en emergències.
Un exemple d’açò darrer es va viure a Massanassa el passat 9 de maig. Allí, un debat entre experts, polítics i afectats va abastar des dels desafiaments del canvi climàtic fins al funcionament de les emergències o el funcionament de les institucions.
“El propòsit fonamental de la trobada va ser reflexionar sobre com afrontar futures emergències i, sobretot, aprendre dels errors del 29 d’octubre perquè no torne a passar el que va passar”, expliquen des del CLER de Massanassa. També “crear un espai transversal ciutadà en xarxa i coordinat per a atendre emergències i assegurar que els pobles tornen a reviure, però a reviure no de la mateixa manera que abans”, continuen.
Dolor i reparació
Com tots els actes que s’organitzen des de les zones afectades per la DANA, va començar amb un homenatge a la memòria de les víctimes mortals, especialment les tres que encara continuen desaparegudes. Ernesto Martínez va compartir l’angoixant sentiment de viure “sis mesos esperant que en qualsevol moment et truquen i et diguen, ‘Escolta, ja la tenim ací'” i com l’absència d’un cos impedeix completar el procés de dol.
També es va verbalitzar el sentiment de culpabilitat experimentat per alguns familiars per no haver pogut auxiliar els seus éssers estimats i es va subratllar la necessitat urgent d’atenció a la salut mental. “Sis mesos després encara hi ha xiquets sense accés a un psicòleg, i recau aquesta càrrega en les seues mares”, van denunciar.
Un procés de dol que també es troba dificultat per la “ràbia i frustració” provocades per la falta de gestió de les emergències.
Victòria Rosselló, cap de Meteorologia d’À Punt, va confirmar que des de dies abans s’anticipava una situació històrica i molt perillosa, i que el mateix 29 d’octubre es disposava de dades en temps real sobre la intensitat i ubicació de les pluges torrencials. “Al 2024 és impossible que a Espanya hi haja una barrancada que deixe 228 o més víctimes mortals”, va asseverar.
Els mitjans hi eren, però no es van gastar. Algú va plantejar la incòmoda qüestió de si el retard en l’activació del sistema ES-Alert va ser per la por “dels polítics valencians a rebre per exagerats”, en referència a episodis previs a Madrid.
La regidora d’Emergències de Massanassa, Patrícia Piqueres, va denunciar que l’ajuntament “no tenia un sistema per a poder garantir i poder passar missatges, tindre telèfon, comunicar-les, ens quedàrem totalment aïllats” i només va funcionar el sistema de megafonia, encara que no arriba a tot el municipi.
Esther Casañ, del Comité Local i familiar de víctimes, va denunciar com “des de les 7:36 del matí ningú va dir a la població que s’havia de resguardar,” concloent que “gran part dels morts, la majoria de gent, no pogueren posar-se fora de perill perquè ningú els va avisar”.
Tampoc es va implementar la fase de preemergència, imprescindible per poder actuar correctament, “si no, quan comença l’emergència ja hem fet tard” va explicar Miquel Ferris, bomber forestal.
En aquest sentit es va proposar una “gestió integrada dels serveis d’emergències al País Valencià per a superar la compartimentació provincial”.
L’amenaça del canvi climàtic i l’urbanisme descontrolat
Rosselló va assenyalar que la DANA del 29 d’octubre va ser entre un 10% i un 14% més nociva a causa del canvi climàtic. Juan Bordera, sociòleg i activista, va explicar que el Mediterrani s’escalfa més ràpidament que la mitjana global, augmentant la quantitat de vapor d’aigua i, per tant, la intensitat de les pluges torrencials. Va comparar l’augment d’1.5 graus de temperatura global amb una “fallada multiorgànica” en el planeta i va advertir sobre la proximitat de “punts de no retorn” climàtics que podrien desestabilitzar el sistema global de manera irreversible.
També va denunciar-se “l’urbanisme descontrolat”, “asfaltant llocs que no haurien d’haver-se asfaltat mai”. Una situació que encara pot agreujar-se amb la reforma de la Llei de l’Horta, que permet accelerar tràmits urbanístics en zones de risc.
Propostes per a la reconstrucció
Entre les propostes plantejades pel CLER hi ha la revisió i millora de plans d’emergència, la creació d’una cultura de la prevenció, la reconstrucció de manera diferent, considerant el risc d’inundació, preveure la necessitat de gestió del voluntariat, treballar en la recuperació de l’entorn natural com a mesura preventiva o animar la població a involucrar-se activament en la planificació i reconstrucció en consultes popular.
Finalment es vol fer una crida a participar en les accions per exigir “veritat, justícia i reparació” per a les víctimes i la comunitat afectada, com la vaga general per al 29 de maig com a eina de pressió al govern valencià per tal que el seu màxim responsable, Carlos Mazón, dimitisca de forma immediata.
